Avui en dia la bicicleta ha tornat a sortir als carrers. Feia anys que se la veia només com una eina de fer esport. Hiva haver un temps, quan l’edat i, segurament la butxaca, no donava per tenir cotxe, la bicicleta era imprescindible per fer excursions de proximitat i per anar per Cervera.

Era un temps que les dones encara no portaven pantalons. De fet, si no viag errada vaig ser la primera jove que en vaig portar uns a cervera. Recordo que me’ls va fer a mida el sastre Toni Ferran en aquella petita botiga que tenia a l’entrada del carrer Canceller Dou.

Una cosa era anar amb vestit o faldilles però el que es veu en aquesta primera fotografia sorprén. Els pentinats impecables, especialment en de la Mariana Fusté, que podeu veure a la dreta. Els vestits semblen còmodes, tot i que fan marcar bé la cintura amb els cinturons que porten. El sí que sembla adient per anar amb la bicicleta és el calçat. Uns mitjonets curts i unes bambetes blanques que tenen el seu encant. El fet de portar les bicicletes guarnides amb flors fa pensar que potser era la festa de Sant Cristòfor i anven a beneïr-les. La jove de l’esquera és Matilde Cardona veïna molts anys del carrer Combat ja que al lloc on hi ha l’espai del Restaurant “el Celleret” ella hi tenia una carnisseria.

La fotografia és molt maca i té una estètica plena d’encant.

Uns quants anys després la manera de vestir-se per anar amb bicicleta ja és molt més informal. I la Maribel Casulleras Peropadre porta pantalons. D’esquerra a dreta hi ha Montse Colom Ferran, l’esmentada Maribel, M. Rosa Villarroya Massana i Roser Montiu de Nuix que va viure molts anys a Barcelona i no fa massa que ens va deixar.

El vestuari que porten és còmode i informal. Jerseis per damunt a mode de jaqueta i altres per sota. Massa calor no devia fer perquè encara s’hi veu un coll alt.

Aquesta colla de jovenets amuntegats damunt una bicicleta són de la mateixa edat que les noies de la fotografia anterior el que passa és que, ells, aquí encara són nens. Daniel Llona Porredon, Joan “Nito” Royes, Jaume Carcasona Vila, Francisco “Xico” Vall Cornellana i Josep Antonio Serra.

Aquesta fotografia ens dóna informació del lloc on està feta. era davant el que es coneixia com el “ràpido” , el senyor que arreglava sabates davant la Universitat. Un home que tenia el cabell molt fosc i que el portava pentinat com si s’hi posés brillantina.

El vestiuri d’aquesta colla té el seu encant. Dos van amb americana i pantaló curt. Els altres, ,és informals porten jerseis. Molt xules les bambes del “Nito” Royes!

Temps d’estiu i de cabells al vent. Roba pràctica i fresca: samarreta de cotó i faldilla amb obertura per pedalar amb comoditat. Uns mocasins plans potser no són tan còmodes com unes bambes però també servien. La bicicleta, la famosa BH de l’època, que pesava el seu. La ciclista, aquí en solitari, formava part de la colla de les quatre noies que heu vist més amunt en una fotografia de grup.

En aquell temps ni casc, ni genolleres, ni colzeres…s’anava ben desprotegit. L’acudit era. “Mira amb una mà”, “Mira sense cap” “Mira sense dents”… I així s’anava fent…