Aquesta fotografia la localitzem al davant de La Caixa. Es veuen perfectament les reixes de ferro, que són les úniques que queden de totes les que hi havien, i que avui formen part de l’entrada als habitatges. També es veu el rètol amb acabat lluent i amb molta lletra que hi tenien com a publicitat.

El grupet de nens, amb algun jove, un adult i un capellà, sembla que són Aspirants d’Acció Catòlica.

Feu-hi una ullada i, a continuació, els podreu tornar a veure, ja dividits per grups i identificats cadascun d’ells.

Fixem-nos en primer lloc com van vestits. És hivern i tots porten un abric d’allò tan clàssic. Els més grans amb camisa i corbata i algun de jovenent també. Una altra peça que es repeteix és la bufanda. que porten creuada al coll i posada dins les solapes de l’abric. Seria curiós veure la imatge amb color. Sembla que tots porten a la solapa un escut que, quasi segur, és el de l’Acció Catòlica.

Tot i que és hivern, de pantalons llargs, pel que fa als de la primera fila en porten quatre. Els altres quatre, mitjons fins al genoll un, una altre fins a mitja cama i dos uns de ben curtets.

N’hi ha un, Ramon Carreres, primera filera, el segon, que sembla que intenta destacar-se aixecant-se la part de darrera del coll de l’abric, cosa que li dóna un aire diferent.

Imagineu-vos el canvi tan gran amb el vestuari que porten els adolescents avui en dia: bambes, texans, plumes, gorres, dessuadores amb la caputxa posada…res a veure…

A la filera de dalt i, d’esquerra a dreta, hi ha Antonio Puig, que fa molts anys que va morir deixant al seu darrere una gran família a Cervera.

Jaume Majà està al seu costat. Va gestionar durant molt temps una ferreteria a prop de l’antic Banc de Sabadell. Ha viscut a sempre a Cervera i ara ja està jubilat.

Leopoldo Cos. Fa molts anys que viu fóra de Cervera i, tot i que té la germana vivint aquí, no sé si ve gaire. Desconec que ha sigut d’ell. Recordo perfectament el seu pare que lluïa un bigoti i treballava en unes oficines que hi havia al carrer Major.

Josep Puig Torres és el gran dels tres germans que vivien a la casa que hi ha al capdamunt, a mà esquerra, del carrer Victòria. Eren coneguts com “els Puig del ciment”. Va treballar a La Caixa i se la vist ben sovint per Cervera. Ja fa temps que està jubilat.

A la filera de sota, Antoni Bonet, fill petit de “cal Delfin”. És capellà del Bisbat de Solsona. Va ser molts anys Rector de Cervera i ara ho és de Balsareny. No està jubilat perquè els capellans triguen 10 anys més a fer-ho. Més aviat ha d’atendre més parròquies que mai degut a que de capellans en queden pocs de grans i més pocs de joves.

Al seu costat hi ha Lluís Pons Canela, que fa poc se li va morir la seva germana i que sempre ha viscut a Cervera exercint l’ofici d’electricista. Aquest altre nen sé que vivia amb dues germanes a la Casa de Caritat perquè es van quedar molt jovenets sense mare.

D’esquerra a dreta. Ramon Pedrós que ha viscut tota la vida al carrer Major de Cervera. Fill d’una família molt coneguda i amb molts germans. Va deixar la feina de fuster per endegar un negoci de recader que ara segueix el seu fill amb èxit.

Josep Roca era un home molt conegut en aquell temps. Germà d’Agustina i Carme Roca, que eren molt amigues de la meva tieta, Ramoneta Bonet Estela. Els tres germans vivien plegat a un habitatge que hi havia a costat de l’església de Sant Antoni i eren solters. Van anar a acabar els seus dies a la Residència Mare Güell, l’Hospital.

El capellà, ja identificat, és Joan Clos, fill de Granyena que era vicari de Cervera en el moment d’aquesta fotografia. Viu a Solsona actualment,

Francesc Rosich va estar durant tota la seva vida laboral al davant de la “Llibreria Rosich”. Ara, jubilat, viu també a Cervera.

Josep M. Riera és el fill gran de “ca la Pepeta Riera”. Ha viscut sempre fóra de Cervera i, algunes vegades, se’l veu per aquí amb la seva família.

Joan Puig Torres és el germà del Josep de qui s’ha parlat a la fotografia interior. Va ser durant la seva vida laboral director d’un prestigiós col·legi barceloní. No se’l veu massa per Cervera però, darrerament, se’l pot trobar fent la Marxa dels Castells. També està jubilat. De fet, aquesta colleta de nens tots, any amunt any avall, tenien la mateixa edat.

El Joan Puig, germà de l’Antonio, pot ser que molts no el recordin perquè fa molts anys que va marxar de Cervera. Ha viscut quasi tota la vida a Madrid.

A seu costat, Emili Sucarrats, treballador de la banca, que, després de viure molts anys a fóra, torna a ser cerverí i veí del barri de Sant Magí.

El noi del costat no recordo com es diu i no sé res de la seva trajectòria.

A sota s’hi veu el Joan Puig que tota la seva vida ha estat vivint a Cervera i ha treballat a la rellotgeria del carrer Major. No fa massa que es va jubilar. A casa tinc un rellotge, que vaig heredar de Jaume Ximenes, i que va fer el seu avi. Quan el Joan es va jubilar va regalar de record una postal on hi havia les tres generacions,: el seu besavi, Lluís, que és el que va fer el rellotge, el seu pare i ell mateix.

L’altre és Jaume Carreras. Els seu germà, Ramon, portava el bar restaurant Núria, situat davant la Font Canaletes a Barcelona i ell gestionava un altre restaurant al carrer Canuda. Per tant, com que van heredar d’un oncle seu que no tenia fills, van anar a viure a Barcelona per fer-se càrrec dels restaurants. De petits vivien en una petita caseta amb jardí tocant al pas nivell que hi havia per anar al Sindicat. Encara es pot veure ara quasi bé igual. El seu pare treballava als Jutjats.

Estaria bé saber que hi diu en aquest plafó tant ple de lletra però resulta impossible llegir-ho.