Els infants que, acompanyats dels seus pares, van participar en aquesta V, són el futur del nostre poble. A ells els hi dedico aquest post. Com podreu veure els trobem en situacions diferents però sempre, passant-ho bé, que és el que toca fer en aquesta edat.

Contents, riallers, enjogassats, embolicats amb l’estelada… van gaudir participant d’una manera festiva i familiar en aquesta especial Diada.

Enmig de la gent, la seva mirada es perd, sorpresa i plena de curiositat, en veure tota aquesta multitut de groc i de vermell.

De més a prop, mirem els mocadors i la manera de portar-los, i, ens adonem en aquest petit detall, com tothom va fer d’aquesta Diada un acte personalíssim i únic.

El que deia, tots volien personalitzar el seu look: l’estelada a la cara, la goma dels cabells i, fixeu-vos en el de la dreta que porta l’estelada lligada al cap d’una manera ben original.

Mare i filla, el mateix pentinat, però el toc de color se l’emporta la nena.

Fins i tot les ulleres hi fan joc.

Una estelada feta a la seva mida. Cal jugar a córrer…

… o bé dibuixar…

… o entretenir-se amb una petita estelada… tot va bé per passar l’estona.

Jugar amb el pal fent voleiar l’estelada també diverteix.

I encara més, trobar un corrent d’aire que et fa sentir com Marilyn Monroe, quan el seu vestit s’aixecava, als carrers de Nova York, tal com fa aquesta estelada.

La comoditat de tenir un pare que et transporti amb tanta seguretat és fantàstic!

I una mare que et posi els calçotets també va d’allò tan bé!

I que et facin un niu i tu t’hi instal·lis també pot ser fantàstic!

Els més grans ja no necessiten els pares per pujar als fanals i veure, millor que ningú, el que passa al seu voltant.

Els d’Editorial Planeta sembla que diuen que si hi ha independència que se n’aniran. Doncs, bon vent i barca nova!

Els de La Caixa no van saber posar no senyera ni estelada al seu fosc edifici.

I Nuñez i Navarro què hi diu després desguerrar tants xamfràs?

Si tens unes bones espatlles que t’aixequin pots passar d’enfilar-te als fanals.

Representant els infants de la Segarra, aquest nen i aquesta nena, volen estar a l’alçada dels nostres gegants.

Quina rialla més feliç! I l’Almodis que no la veu, sí que l’escolta.

Amb el post de demà donaré per tancada la informació sobre la V de Barcelona. Espero que us hagi agradat i que en quedi un record per poder-lo veure sempre que vulguem. Aquest dia el poble català va fer HISTÒRIA.