una mica de tot arreu

“A la recerca del temps perdut”. Visita a l’espai museitzat. L’alcova-cambra (22) (1)

L’alcova-cambra era un espai molt comú en la majoria de les cases d’abans. Constava de dues parts: una avant cambra on hi havia una espècie de saleta que s’obria per mitjà d’una porta o d’una obertura amb cortines al lloc on hi havia al llit. Era l’espai destinat al que podríem dir habitació. Doncs en aquesta casa també hi era i és aquí, en aquestes dues zones, on es donava per acabat el recorregut als espais museitzats.

Aquesta cuneta, comprada a mitjans del segle passat, anava destinada a una nena que hi va dormir els tres primers dies de la seva vida ja que, dissortadament, va morir. Després va servir perquè hi dormissin totes les persones nascudes dins la família, fins ara mateix, ja que actualment s’està fent servir. L’ocupa el darrer nascut de la sisena generació.

Tota la roba del llitet: llençols, coixineres, cobrellit…va sortir de les mans de Ramoneta Bonet Estela. Les bossetes que hi ha al damunt són de regals de batejos de la cinquena, Judit i Vanesa, i sisena generació, les bessones, Íngrid i Laia.

En aquesta carta, datada l’any 1947, escrita per uns familiars de Barcelona s’hi pot llegir el preu d’aquest llitet: 325 pessetes que, en aquella època, era una bona quantitat. Es va comprar a la ciutat comtal i, va arribar a Cervera, via recader tota d’una peça ja que no era desmontable. Un bon embalum!

Un dels quatre llençolets, que encara es conserven i es fan servir, d’aquest llitet. Porta les inicials del meu pare i la meva mare Bonet-Trilla, ja que anaven destinades a la seva primera filla que va morir als tres dies del seu naixement.

Són molt curiosos els costums que es tenien abans. Aquesta jove, de nom Carmeta, era una germana de la meva mare que va morir de tuberculosi als 18 anys. Aleshores posaven el nom d’alguna morta als que naixien. A la meva germana, doncs, li van posar Carme, i se’ls hi va morir de seguida. Al néixer jo, van seguir posant el mateix nom i també va ser Carme. Ara això seia impensable!

En néixer la primera de la cinquena generació, Judit Carcasona Bonet, es va fer una ampliació del llitet abans esmentat. S’hi va posar una mena d’embelliment que hi quedava força bé. A la fotografia petita es pot veure. També en va tenir cura la gran cosidora de blanc de la família, Ramoneta Bonet Estela.

Aquest moblet, amb un bonic treball sota la tapa i tot ell folrat de seda blava, servia per guardar la robeta interior dels bebés.

Aquesta pitets, vistos al natural, són autèntiques obres d’art.

Camisoles de bebés, que tenen més de cent anys, fetes per la meva àvia, Montserrat Estela Ganyet, pels seus dos fills, Ramoneta i Francesc “Paquito”

Aquestes ja eren pels de la quarta generació. Amb només tres dies de vida alguna devia estrenar la germana que va morir.

El moblet, de vímet, ara ja fa anys que es va pintar de blanc però, originalment, era de color natural, d’un marronet clar.

Un armari petitó destinat a posar la roba dels més menuts.

Faldons de bebé, confeccionats amb roba de piqué i vestidets d’estiu, queden ben guardats i protegits en aquest armari que hi van tan bé de mida.

Aquest vestit blanc té més de cent anys i està impecable com el primer dia. El porta la meva tieta, Ramona Bonet Estela. Ja s’ha dit que la seva mare era molt bona cosidora i segurament aquesta bonica peça havia sortit de les seves mans.

La nena Ramona Bonet Estela devia tenir uns dos anyets en aquesta fotografia que porta un marc de plata, on es veu que llueix el vestit que es guarda a la col·lecció de roba blanca de la família.

Aquí el podeu veure en detall. Està impecable!

Carme Bonet Trilla, fotografiada ben a prop del Col·legi Jaume Balmes, que està al fons, portant el vestit que es pot veure a continuació.

Una altra peça entranyable que va sortir de les mans de Ramona Bonet Estela. Quants records!

Ramona Bonet estela autora de tants treballs elaborats, amb puntes, que costava cosir i brodats delicats, amb els anys i, en perdre visió, va treballar molt amb mitja. Aquest jersei que lluïa Vanesa Carcasona Bonet, de la cinquena generació, n’és una prova.

També en va fer amb llana d’angora, que tenien un aspecte magnífic amb aquests acabats tan esponjosos.

Aquí es veue bé les puntes, fetes amb ganxet, que posaven cosides a una tira de roba de fil o de cotó, i que embellien les lleixes dels armaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: