una mica de tot arreu

“A la recerca del temps perdut”. Visita a l’espai museitzat. La cuina (21)

La cuina és una peça ben important d’una casa. Avui compta amb moltes comoditats que s’han anat conquerint al llarg dels anys però abans era un lloc de feina ben feixuga.

Damunt la taula peces de vidre que ja tenen una pila d’anys.

Cortinetes de ganxet fetes per Ramoneta Bonet Estela, la que fou, des de que era una nena, una persona amb molta traça pel que fa al cosir de blanc. Ja es va comentar que, en fer-se gran, i perdre la visió tan fina que es necessita per brodar i donar petites puntades a peces delicades, es va dedicar a fer mitja i ganxet.

Els coixins de les cadires fets de ganxet també van sortir de les seves mans. Els dibuixos que decoren les cadires estan fets a mà.

Abans i sempre les peces es trenquen amb lús i sempre queden jocs escapçats i objectes desaparellats.

Vista del taulell. La sanefa de flors està pintada a mà

Hi destaquen en aquest conjunt els dos exprimidors de taronges que són de vidre.

Setrilleres, vidre de colors…

Bonita plateta que crec que en diuen de “fideu” per estar treballada amb uns cordons de material ceràmic que s’assemblen als fideus.

En aquesta imatge es veuen unes peces d’una col·lecció de platets de postre en els que hi ha el dibuix d’una coneguda pintura, “La oració de l’Angelus”.

A la dreta, una altra peça amb aquests tipus de decoració de “fideus”.

Una plata vitrificada amb un paisatge, platets de postres decorats a mà, salsera…

A l’esquerra una plata esmaltada que es feia servir per portar el pa a taula. Al conjunt de platets de postre s’hi afegeix una gerra d’aigua i els vasos de conjunt. Sucrera de vidre i diferents tipus de plats, molt comuns en el seu temps.

Diferents estris per treballar a la cuina.

Aquesta peça és un dels fogons, n’hi havia dos, en els que es cuinava en l’antiga cuina del primer pis, que és on residia la família. Estava empotrada dins el taulell i funcionava amb carbonilla. Els “aumolls” eren aquests estris de ferro que necessitaven per remenar la carbonilla.

Aquí es veu amb més detall. Atés que el fogó tenia contacte directe emb el foc, es feien de ferro.

Aquestes portes, que estaven a la part de sota, s’obrien per posar la carbonilla dins el forat on estaven col·locades. La de la dreta pot quedar oberta o tancada. Tenia aquest sistema per donar més aire al foc. El ventall, fet d’espart, es feia servir per avivar el foc segons el tipus de menjar que es coïa.

El mocador de fer farcells, les garrafes de vidre protegides i els cistells de vímet són estris que ja estan totalment en desús.

Aquí podeu veure una decoradíssima capsa de Galetes La Palma, una indústria que va funcionar durant molts anys. La meva mare hi va treballar de soltera. Motlle de fer xoxolata procedent de la fàbrica Yago. Paper d’embolicar de “cal Colom”. Tira de paper per precintar procedent de la fàbrica de galetes Morell.

Una bonica maleta per anar de picnic. Té més de cinquanta anys i està en perfecte estat.

Les galetes Birba endolcien l’ahi i l’avui ja que encara estan de plena actualitat.

Al quadern manuscrit s’hi poden llegir moltes receptes de cuina. És de Ramoneta Bonet Estela que també sabia cuinar molt bé. Els altres dos llibres de cuina són d’ella ja que els tenia com a llibres d’ajuda i de consulta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: