una mica de tot arreu

“A la recerca del temps perdut”. Visita a l’espai museitzat. El terrat (18) (1)

El terrat és un dels espais més reexits de la casa. Té cinc arcades obertes al carrer Combat, les teules i les bigues estan a la vista i l’espai és molt gran. És únic a Cervera per la forma, l’estructura i les dimensions. En el seu temps al terrat hi havia un corral per les gallines i un pels conills i, en un racó, s’hi trobava la zona del safareig on hi havia la paret enrajolada amb unes peces de color vermellós. Aquí es veu menys de la meitat de l’espai que acupa aquesta estança que es molt assolejada.

Amb els anys en aquests espais s’hi fan millores però l’essència del que era roman intacta. Com es pot veure en aquesta imatge l’alçada del terra fins la teulada és considerable. Una estructura de fusta permet accedir amb certa comoditat a les teulades que sempre cal vigilar per tenir cura de que les teules estiguin en bon estat.

En aquest racó es pot veure un terra ceràmic que va substituir el de terracota que estava en mal estat.

Una col·lecció de claus ja que amb els anys se’n van recollint força… i ara ja no serveixen.

Una caixa de fusta folrada que resulta del tot “vintage” acompanya uns objectes fets amb ferro.

Aquí es veuen amb més detall. La peça que hi ha en primer terme és molt antiga. Fins i tot té un dibuixos fets a mà mentre el ferro estava roent.

Aquí s’hi veu una vella taula que havia estat en una cuina i espera una mà de restauració, una antiga caixa d’eines que resulta ben original i que també cal restaurar, una mini pastera i un aparell per mesurar la temperatura procedent de la Panificadora del Sindicat de Cervera.

Aquesta pastera del meu besavi i avi era llarguíssima i estava al pastador, col·locada sota l’arcada on avui es troba la sala interior de la Cafeteria el Campanar. Per manipular-la es va haver de fraccionar en dues. Aquí hi ha una part. El llum està fet amb una base que és una peça de terracota. Diferents estris de ferro, la majoria vinculats amb la feina de forner i el pa, estan escampats damunt el vidre.

El càntir que hi ha sota la pastera, d’un sol broc, servia per guardar l’oli. D’aquí es passava al setrill.

Aquesta fusta s’adaptava al safareix per poder ampliar la seva superfície i rentar peces de més embalum. L’olla s’havia fet servit per escalfar l’aigua per rentar. S’hi quedava enganxada molta calç al fons i als costats i anava pesant cada cop més…

Una petita col·lecció de savoneres acompanya aquest gibrellet esmaltat amb el voltant en un to blau. Unes pastilles de sabó fet a mà completen aquest bodegó.

Aquí vist de dalt cap baix.

Una taula de fusta que té una bona pila d’anys està acompanyada d’unes cadires de jardí dels anys setanta del segle passat. Damunt la lleixa hi ha una col·lecció de terrisa destinada, prinicipalment, a conserves i tupina.

Peces relacionades amb l’elaboració de menjar presideixen aquest racó. A la part superior es pot veure la meitat d’un gran cedàs que es feia servir per passar la farina.

Damunt la taula s’hi veuen uns estalvis de ferro pintat molt curiosos ja que es mouen amb unes petites rodetes que porten a les potes. Els plats, ben antics, estan recoberts amb ceràmica esmaltada.

En el proper post seguirem donant el tomb pel terrat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: