Seguim visitant aquest espai tan entranyable en el que s’hi va habilitar un cosidor.

En primer pla la llibreta, que té més de cent anys, en la que la meva àvia, Montserrat Estela, va estudiar el modelatge de Corte, com es deia aleshores pel que fa al patronatge.

En una casa amb tantes cosidores de tisores se’n guardes de moltes classes.

La màquina de cosir, de la famosa casa Singer, està en perfectes condicions. Una antiga planxa de ferro, de les que s’omplien amb carbó, ens informa de com es planxava més de cent anys enrere.

Aquesta capsa de l’esquerra és un antic recipient amb el que es comercialitzaven les galetes de la fàbrica de Cervera La Palma.

Aquest estri tan especial servia per fer els colls.

damunt la tapa de la màquina de cosir, una capsa plena de fils de colors. A la dreta, a terra, s’hi veu una maleta de viatge de pell de color camel.

Un parell de planxes, ja una mica més modernes. La de l’esquerra, de ferro, s’agafava amb una roba dobla per no cremar-se qui la feia servir. s’escalfava a damunt o al costat de les estufes. La de la dreta és de les primeres que funcionaven amb electricitat.

Detall de dues planxes de ferro i de l’aparell per fer colls.

Aquest muntatge s’ha fet escollint sis tapetes fets amb diferents tècniques. encara que aquí no es pugui apreciar el més complicat és el rodó de la filera de dalt.

Fils de colors per brodar, per fer treballs de ganxet…

Botons, agulles i, a la dreta, uns estris molt peculiars que anaven, per una part subjectats a les faixes i, per l’altra, agafaven la part superior de les mitges per mantenir-les al seu lloc.

Al calaix de sota, molts fils de colors…

Peücs i un jersei de jacquard fets amb agulles de fer mitja. Per protegir-les s’hi posaven uns taps als extrems que anven agafats amb una goma perquè s’aguantessin bé.

Sembla que, en un altre temps, alguna cosa vaig aprendre de la meva tieta ja que aquest jersei el vaig fer jo.

Aquest recull de fotografies es van fer a la capella de la Mare de Déu de l’Incendi quan s’hi va presentar l’exposició “Cosir de blanc”. Va ser una exposició que va tenir un èxit extraordinari i es va fer com a homenatge a Ramoneta Bonet Estela en motiu del seu traspàs.

Aquests dos cartells l’anunciaven.

En aquest cosidor i, dins d’una vitrina, s’hi exposava una col·lecció de figures de pessebre. El naixement me’l va portat la meva tieta Ramoneta quan era molt petita. L’havia comprat a la fira nadalenca de Santa Llúcia de Barcelona.

Totes les altres figures són molt antigues i han estat trobades en fires de brocanters, Les del prestatge inferior porten un record que espanta una mica ja que es van comprar el dia 23 de febrer de 2021 a la Fira que es fa cada quart diumenge de mes a Igualada. Sembla que en aquesta data el covid ja corria per aquesta ciutat. El 13 de març ja es van tancar el col·legis. espanta pensar el perill que es va córrer…