una mica de tot arreu

“A la recerca del temps perdut”. Visita a l’espai museitzat. L’aigua, el foc i l’higiene personal (15)

Aquest espai, presidit per un foc de terra, es va destinar a mostrar principalment objectes relacionats amb el foc. Quedava complementat amb una bona col·lecció d’aixetes que s’utilitzaven per regular el pas de l’aigua.

Aquest recull d’aixetes que podeu veure aquí, fa molts anys que estaven col·locades als baixos de la casa, a l’espai on hi havia el forn i el pastador. Algunes tenen diferents números, cosa que indica el tamany i, altres, porten una fletxa que informa de la direcció per la que passa l’aigua dins dels tubs.

Aquest tub de metall també està relacionat amb l’aigua. Servia per conduïr-la d’un lloc a l’altre.

Aquesta eina, que està col·locada davant de l’antiga i senzilla gàbia d’ocells, és molt especial. Va costar saber per què servia. Resulta que la majoria de conductes pels que passava l’aigua eren de plom i que calia donar-los-hi formes al fer-los tombar per les parets. Doncs era aquesta l’eina que es feia servir per això. S’hi posava el tub de plom dins la forma corbada i es tombava el tub cap a la dreta o esquerra segons les necessitats.

En els anys cinquanta i seixanta i, més tard i tot, hi havia moltes restriccions de la llum. Quan no t’ho esperaves la tallaven. Per tant calia estar ben preparat. A l’esquerra podeu veure el llum que funcionava amb carbur. Feia una llum blanca molt especial. El que l’ha vist no se li esborra. Per fer el pa era imprescindible tenir bonar llum i aquesta és la que feien servir.

Les tres peces de ferro són llantions, molt més antics, que es feien servir per fer llum. Funcionaven amb oli i un ble.

Aquesta “palmatòria”, que jo havia fet servir moltes vegades, funcionava amb una espelma que s’introduïa dins el forat per aguantar-se.

Aquest objecte tan elegant és un escalfallits. Es posava carbonilla encesa dins del recipient de ferro cobert amb una tapa d’aram i el llarg mànec es feia servir per manipular-lo i no cremar-se. Posat dins d’un llit l’escalfava. En aquells temps de calefacció quasi bé no n’hi havia enlloc iallitar-se en ple hivern era molt poc engrescador. Si el llit estava una mica calent la cosa millorava molt.

Aquests dos brasers de ferro també estan del tot relacionats amb el foc. Eren uns objectes portàtils que es traslladaven agafant-los per la nansa. El gran és per adults i el petit per infants. Es feien servir, principalment, el primer per anar a l’església i el segon per anar a l’escola. S’hi posaven els peus calçats al damunt i l’escalfor els hi passava donant una sensació molt agradable i revifadora.

De brasers n’hi havia de metall daurat, d’aram i de ferro. Aquest d’aram té una bonica estètica. La caldera no era com a remei pel fred però sí que escalfava de valent tot el que s’hi posava. Es feia servir mol en la matança del porc.

El braser de ferro és el que teníem a la cuina. Escalfava regular i si t’hi atansaves molt, ja s’ha explicat en un altre post, que a les cames hi sortien unes marques vermelloses que en deien “vaques”. Al damunt hi havia una gàbia que feia que, si algú accidentalment hi queia o hi tocava amb la mà, no es cremés. No la conservem.

Aquesta taula és coneguda com taula “tocinera” perquè és la que es feia servir per la matança del porc. No és de tota la vida de la casa perquè aquí el porc no s’havia matat mai. Fèiem festa major quan anavem a “cal Estelis”, al carrer Pati Corell, al barri de Sant Cristòfol, que era la casa dels avis materns i allí sí que el mataven i feien el “mandongo”. Era un dia genial.

Aquest altre objecte era conegut com “el ruquet”. Servia també per escalfar llits i anava molt bé. Al mig i d’una cadeneta hi penjava una cassoleta de ferro on es posava la carbonilla encesa. L’estructura de fusta aixecava els llençols i feia que l’escalfor quedés bastant repartida.

A l’esquerra un objecte que es feia servir a les sabateries per eixamplar el calçat nou que apretés una mica. Va ser un regal d’un familiar.

Aquest conjunt d’aixetes, que deunidó el que pesen,són noves incorporacions que ha tingut la casa en forma de compres, regals…ja que són aixetes que anaven a les cubes de vi i en aquesta casa d’això res de res.

Al bany s’hi exposaven tota una sèrie d’estris vinculats a l’ús d’aquesta part de la casa. En primer lloc podeu veure el “dom Pedro” que era aquesta mena de peça de terrisa que es feia servir per fer les necessitats fisiològiques a la nit. Portava una tapa de fusta per amagar una mica la mala olor. El tenien a les habitacions perquè el fred de l’hivern impedia sortir del llit i moure’s per l’interior de cases que estaven galçades.

Amb els anys aquesta peça va anar evolucionant i va resultar un objecte ben sofisticat que complia la mateixa funció del “dom Pedro”. Ja és un moble, aquest d’estil Thonet i amb un acabat ideal, ja que la cadira tenia una mena de seient que al col·locar-lo al damunt semblava una peça completa. Es posava a l’habitació i, durant el dia, quedava perfectament dissimulat.

Aquest és més senzill però també força elegant. A més està realitzat amb fusta de caoba. Hi falta el recipient de ceràmica on van a parar les restes.

Damunt el bidet hi podeu veure un “pentinador”. Era una peça de roba, com una caplina, que es posava damunt les espatlles perquè les senyores quan es passaven la pinta no deixessin damunt el vestit la porqueria que en sortia, ja que en aquella època la gent es rentava molt poc els cabells.

Una petita col·lecció de capsetes molt comuns es troba damunt les lleixes. No es cap col·lecció especial sinó un recull d’aquests petits recipients que tothom en tenia a casa seva i feia servir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: