Amb aquest post acabem de fer el recorregut per l’espai, ara dividit en dos nivells, de les antigues golfes reconverides en uns altres usos.

Aquest arxivador és un dels tresors de casa que guardem amb cura. Hi ha totes les cartes que Francesc Bonet Estela va escriure durant el temps de la guerra. No va estar al front sinó que sempre va romandre a intendènica, fent de forner.

En aquestes properes imatges podeu veure algunes d’aquestes cartes manuscrites.

Va escriure sempre les cartes en català, cosa que resulta an valor afegit.

Resulta molt interessant llegir-les per tota la informació que donen. Aquesta va ser la darrera que va rebre la família i s’interessa pels bombardejos fets a la ciutat de Cervera. Ja no en va arribar cap més i això va anguniexar molt els de casa perquè ell havia escrit molt sovint. No van saber d’ell fins que va acabar la guerra i va tornar a casa sa i estalvi.

Un temps fantàstic va ser el que va transcorre quan Jaume Armengol, també forner, es va associar amb els de cal Bonet. Desconec perquè es va desfer aquesta societat. Avui no hi ha ningú que ho pugui explicar. Els tiquets, amb els dos noms, donen fe d’aquesta fusió.

Tots els d’una certa edat han de recordar aquests billets fets en paper.

“Selecciones” de Reader’s Digest fou una publicació a la que el pare hi estava suscrit. L’esperava cada més perquè, lectora com sóc, m’agradaven molt els articles que s’hi podien llegir.

Als anys 70 un grup d’emprenedors cerverins es van aplegar per fundar un club que avui en dia encara funciona i sembla que amb bona salut. El “Club Esportiu Mas Duran” del que el pare en va ser el soci número 27, o sigui dels primers. Va ser un lloc que va sovintejar molt durant la seva jubilació

Damunt aquest escriptori hi havia molts elements que formaven part de l’època escolar de diferents generacions de la família: una preciosa, i força antiga caps de compassos, tinters de vidre, plumilles per escriure amb tinta, models per dibuixar i una pluma estilogràfica, la peça més bella per fer paraules.

Aquest objecte ja és més d’escriptori de nivell i hi té els propis tinters incorporats.

La propietària d’aquesta llibreta es deia Carme Bonet i era una tia àvia. Ella es va casar i va marxar de la casa pairal. De la seva germana guardem moltes coses perquè va morir jove però d’ella, només aquesta llibreta, un joc de llit senzill i un gorro de dormir ja que quan es va casar s’ho va emportar tot.

Recull de fotografies que mostren les catifes que es feien per Corpus al carrer Combat. La competència i rivalitat era molt forta entre les dos tams de carrers: un anava des dels carrers Travesser i Rondes fins a la plaça Sant Miquel i, l’altre, arribava fins la carretera de Tàrrega. Fan gràcia aquestes imatges acolorides. Com ha canviat aquest món ara amb els mòbils!

Fa una bona pila d’anys la colla a la que anava va fer una festa de retrobament. Aquí podeu veure les planxes de l’invitació. Els dibuixos que hi havia impresos els va fer Cesc Garcia Cardona, persona molt estimada en els àmbits culturals i de lleure de Cervera i que, dissortadament, ja fa anys que no està entre nosaltres.

Podeu veure aquí la seva signatura i el dibuix que decorava la invitació i que sembla que estigui en moviment. Representa una parella dels anys seixanta ballant.

Francesc Bonet Estela resulta que tenia molt bona mà pel dibuix. Ja ho vam veure en aquells fulls del seu quadern escolar. Aquí, en format cartolina, va realitzar unes boniques composicions.

La peça de l’esquerra és d’un altaveu que conectava l’aparell principal, que és un ràdio gran i que, per tant, no es va poder traslladar a aquest lloc fins el cosidor. És de la casa de l’esmentat amic i cerverí, resident a Buenos Aires, Jaume Ximenes.

A la dreta un antiga gramola.

Aquest rellotge formava part d’un d’aquells que van amb una caixa molt maca i molt ben decorada. Va ser un regal, per tant, no s’ha restaurat la caixa i es mostra sempre així. Si hagués sigut un objecte heredat de la família segur que sí que s’hauria deixat impecable. Té dues peses que deuniód el pes que fan.

Un joc d’ampolles de vidre fetes servir a les farmàcies I un “Diploma”, document que la gent més jove no deu saber ni per què es feia…

Una caixeta ben antiga i de tamany reduït fa de suport d’un gerro de vidre en el que hi llueix un bon ram d’espigues. És un record de l’apreciat amic Joan Novell, que ja no està entre nosaltres. Ell me’l va regalar.