Sortim de l’habitació blava i passem per un passadís molt curtet al que s’hi veu un d’aquells marcs que servien per posar fotografies gegantines dels difunts de la casa i que a mi em feien tanta por. Ara ha quedat reconvertit en un marc de mirall.

A l’esquerra un quadre amb un marc molt treballat que mostra el record de paper que donaven als que feien la Primera Comunió. aquest és de de Francesc Bonet Estela.

…que ens porta a l’habitació infantil.

Publicacions, jocs, contes…un món especial i màgic que ja és història.

Una antic moble repintat de blanc fa de suport de la col3lecció de publicacions de diferents èpoques. Era ben interessant mirar prestatge per prestatge.

Veure publicacions que ja fa anys que no existeixen dòna una mica d’enyorança.

Un cotxet per passejar els ninos tapat amb una colxa feta per tapar els bebés de la casa. Cosida per Ramoneta Bonet Estela.

Aquest armariet conté tresors fets amb mans de la nena Ramona Bonet Estela. Diuen que als 10 anys ja feia autèntiques preciositats. Segons les dades del seu recordatori de Primera Comunió…

…aquest és l’aspecte que tenia quan cosia aquestes peces pel seu nino.

El nino, del que només queda el cap, era el destinatari de tota la roba.

Quan era una noia cosia de blanc al taller del Passeig de l’estació de “cal Cirera”. I per la família va fer tota la roba pels nousnascuts, que és una meravella, i moltes altres més coses.

L’altre nino, el Dolly era meu i, com que el vaig posar a prendre el sol, va quedar ben morenet. Està dins el llitet amb els llençols i la colxa fets a mà també per Ramona Bonet Estela.

Ella fou una nena que va néixer amb una habilitat especial per cosir roba de blanc i brodar. Ja s’ha dit que era molt joveneta quan cosia autèntiques “delicatessen” pel seu nino. Sortosament aquests petits tresors s’han conservat i en podem gaudir. Estan fets amb tota classe de detalls, molt ben acabats, en veure´ls d’aprop l’habilitat de la nena queda del tot demostrada.

Aquí podeu veure diferents peces escampades. En aquesta habitació estaven totes col·locades a l’armari i posades en uns mini penjadors fets amb alambre que tenien la seva gràcia.

En les properes imatges en podeu veure alguns amb més detall.

Cuineta de Vanesa Carcasona Bonet. Dissortadament, la meva, que era de color blau cel, no l’hem conservada. Una pena perquè era molt bonica.

El tricicle és una peça heredada. Era el de Jaume Ximenes Portella un gran amic cerverí que fa molts anys que viu a Buenos Aires.

Aquesta entranyable fotografia que m’ha enviat està feta l’any 1941 al Mas Duran. És el mateix tricicle i, la colla que s’hi veuen, són tots del barri on vivien: el carrer, avui Ferran el Catòlic i la carretera de Tàrrega.

El nen petit que està girat és Josep M. Llobet i Portella, que fou durant molts anys professor a l’Institut Antoni Torroja i que és cosí germà de Jaume Ximenes. Jaume Ximenes Portella està damunt el seu tricicle, a l’esquerra s’hi veu Mario Vidal Dalmases i a la dreta Josep Rosich i Anguera, pare de Dolors Rosich, casda amb el doctor Joaquim Granell.

Les tres jovenetes són, d’esquerra a dreta: Encarnació i Paquita Rosich Anguera i Antònia Vidal Dalmases.

Una “trona” que té sorpresa ja que, quan el nen o nena es fan més grans, es transforma en una tauleta i una cadira. Pur enginy.

Un delicat prestatge que està en procés de restauració ja que, cosa que no havia de fer, el vaig pintar de blau. Ara la idea és tornar-lo al seu color original. S’hi descaquen unes joguines de terrisa pintada i vernissada.

Colxa de ganxet teixida per Ramoneta Bonet Estela.

Podeu veure aquí la mateixa colxa de ganxet però, amb una tela de color a sota, que fa que els dibuixos hi destaquin més. Judit i Vanesa Carcasona la tenien posada a un dels llitets de la seva habitació infantil de Cervera.

Una caixa de fusta amb les eines per pintar i un conjunt de tubs de pintura.

Aquest conte desplegable és una meravella. Me’l van regalar quan vaig fer la Primera Comunió la Sra. Riu i la seva filla Assumpció. S’ha conservat perfecte ja que al ser un objecte tan especial sempre hem tingut molta cura en cuidar-lo.

Al darrere un parell de joguines: un elefantet de cartró i un vagó de tren de llauna pintada.

Va ser un regal que em va encantar!!!!!

La imatge d’un Àngel de la guarda sovint es trobava damunt la capçalera de les habitacions dels més petits.

Una vella enciclopèdia, un tapete de ganxet fet a mà, postals de Nadal i la figura d’un angelet en miniatura.

El tapete de ganxet també fet per Ramoneta Bonet Estela.

Com que la vista li havia minvat no podia fer coses que demanaven minuciositat i va passar a fer ganxet i peces amb punt de mitja.

Més postals de Nadal. Aquí no s’aprecia molt bé però tenen l’encant d’aquells desplegables als que s’hi afegia purpurina i que resultaven entranyables. En aquell temps la gent s’escrivia postals per Nadal.

Al quadre, delicades impressions que ja es venien retallades.

Un pupitre amb la cadira plegable fa de suport a diferents peces de fusta utilitzades a l’escola. S’hi veu també una col·lecció de diapositives que es miraven amb un visor. Cadascuna d’elles té dues fotografies repetides que, al mirar-les amb l’esmentat visor, només se’n veia una però amb relleu.

Una cadira antiga amb un elegant respatller fa de calçadora.

Dos barrets infantils fets amb palla i ornamentats amb unes cintes i un ramet de flors

.

Vanesa Carcasona Bonet cofada amb un barret.

El tocadoret ja és un moble d’adolescent. S’hi veu un joc de vidre amb motius de floretes. Aquests jocs s’acostumaven a posar damunt els tocadors i sempre tenien tres peces. La cadira és la parella de l’altra que heu vist. Té el seient fet amb “rejilla” i presenta un disseny molt elegant.

El bust d’aquesta verge de metall daurat amb peana de marbre sempre l’havia vist a damunt la meva tauleta de nit.

Espiant per la porta, i ja al passadís, hi ha un parell de fotografies del reportatge que l’excel·lent fotògraf Sebastià Caus va fer a la Vanesa Carcasona en motiu de la seva Primera Comunió. Aquí les podeu veure però, al natural, són molt maques.