Entrem al segons pis de la casa i ens trobem amb un rebedor. Damunt un moble escriptori s’hi poden veure les fotografies originals que havíem observat en muntatge d’un plafó que estava a l’escala. Són un conjunt d’imatges que es guarden curosament ja que, en aquells temps, de fotografies ben poques!

Al centre s’hi veu una fotografia ja publicada, que és la primera i única que es té del grup familiar original.

Un jove Delfin Bonet Fusimany…

dóna pas a una imatge feta al cap d’uns quants anys amb la seva família, dóna i tres fills.

D’aquests tres fills, una, Josefa Bonet Sobrevila, la que esta a l’esquerra, morirà en la flor de la joventut, del tifus (com heu pogut veure en les explicacions fetes al post anterior). L’altra, Carme Bonet Sobrevila es va casar amb Estanislao Amigó i va marxar de casa al seu nou domicili, al carrer Sant Francesc ( que va des de la plaça Sant Miquel fins el Casal Parroquial) per formar una nova llar i, el noi, Delfin Bonet Sobrevila, va restar a la casa i va seguir l’ofici del seu pare, el de forner.

Recordem que en aquest primer nucli familiar per la part de la mare, Dolors Sobrevila, i de les filles hi havia una gran tradició de dones cosidores de blanc. Al morir elles semblava que aquesta habilitat potser quedaria estroncada però va ser que no ja que el jove Delfin es va casar amb una de les tres germanes de “ca la Calamanda”, de la gran casa de la que hi havia a la plaça Sant Miquel i que s’allargava fins davant de l’Hospital. I la seva dona va ser una excel·lent cosidora.

La seva esposa, era la més petita de les tres germanes, i es deia Montserrat Estela Gañet. Va resultar que, a més de tenir el títol de “Corte i confección”, era una magnífica cosidora de blanc. Això va fer que la seva filla, Ramoneta Bonet Estela, i les dues filles de la seva germana, també es bolquessin en saber cosir. La Basilia confeccionava roba de color i fou modista tota la seva vida, i la Miquela, va esdevenir una gran cosidora de blanc.

Ara podreu veure les fotografies d’aquesta nisaga que va emparentar amb “cal Delfin”. Tots els visitants podien veure les baules d’aquesta la cadena familiar per mitjà de les imatges que estaven presentades damunt aquest tocador de caoba.

Josep Estela Bonet es casà amb Coloma Vidal i aquest matrimoni van tenir tres filles. Aquest jove era el meu besavi ja que era el pare de la meva àvia Montserrat.

Parlem ara de les seves tres filles. La gran, Carme de nom, fou la pubilla i es quedà a la casa pairal. D’ella només tenim aquesta imatge que no és una fotografia sinó un dibuix. Es va morir durant la guerra i per tant d’ella no es té cap recordatori de defunció. Va tenir dues filles…

Basilia Boquet Estela, la pubilla i…

…Miquela Bonet Estela.

Carme estava casada amb el vidu Francisco Boquet Boria. El podeu veure en aquesta fotografia junt amb la seva filla petita, la Miquela, i la seva neta, M. Carme Carcasona Boquet.

Aquest senyor, tal com s’ha dit, era vidu i per ell era el seu segon casament. Torno a dir que els recordatoris de defuncions donen molta informació. És per aquest cunyat de la meva àvia que la família de la plaça Sant Miquel està emparentada amb els Boquet de “cal Frabila”

Recordem que hi havia tres germanes. La primera, ja explicada, la Carme. La segona, la Maria. La podeu veure en aquesta fotografia vestida de l’època. Deu estar feta a finals del segle XIX.

Es va casar amb Basilio Peropadre i se’n va anar a viure ben a prop de casa seva ja que la casa dels Peropadre, avui encara dempeus, és la que hi ha al carrer Hospital i que llueix una façana pintada de groc amb tot de dibuixos esgrafiats. També s’hi pot veure encara la petita tribuna que dóna al carrer. Aquest fou el seu marit, Basilio Peropadre. El matrimoni tingué quatre fills, dos nois i dues noies.

Aquest es deia Paquito i va morir jovenet.

Tomàs va estudiar de metge i, amb els anys, visqué a Martorell exercint la seva professió. Fa gràcia veure com eren en aquells temps els aparells de Raigs X

La seva filla Teresita que es casa amb Joan Casulleras d’Igualada.

A la dreta , la filla petita, Montserrat que es casà amb Rafael Baguer.

El matrimoni format per la Maria i el Basilio ja s’ha fet gran i tenen als seus braços el seu nét, Joaquim, únic fill del seu fill Tomàs.

El reordatori del seu traspàs.

Tornem a les tres germanes i aquí podem veure la més petita, la que fou la meva àvia, Montserrat Estela Gañet. Dissortadament només tenim una sola i única imatge d’ella i ben defectuosa perquè està molt ampliada d’una de petita.

Del seu marit només ens resta aquesta imatge de quan era jove. No se n’ha pogut trobar cap de quan era més gran.

L’altre fill fou el meu pare, Francesc Bonet Estela.

Va ser la darrera en morir de les tres germanes. Aquí la podeu veure acompanyada de la seva filla Ramoneta, a la dreta, i de les seves nebodes, Teresita i Montserrat filles de la seva germana mitjana, Maria i que hem vist en anteriors fotogafies.

El seu fill Francesc es casà amb Ramona Trilla Carulla.

Seguim amb el que es podia veure a l’espai expositiu situat al rebedor. Aquesta capsa de llumins embellida amb detallets minúsculs i un treball de punt de creu la va fer Carme, la pubilla de “ca la Calamanda”, casa coneguda més tard, com “ca la Basilia”. Dóna fe de les mans hàbils de la família.

Aquests rosaris són un altre record de família. Junt amb la capsa de llumins i el llibre del segle XIX són propietat de M. Carme Carcasona que els va cedir per l’exposició.

En una altra tauleta d’aquest rebedor es podia veure una col·lecció de rellotges de “cal delfin”. Alguns d’ells són de plata.