Tal com s’ha explicat en posts anteriors el meu besavi Delfin Bonet Fusimany va comprar l’immoble situat al carrer Combat, 24, ja que ell era forner i aquest habitatge tenia un forn. Com que va néixer l’any 1860 i la compra es va fer l’any 1911 ell tenia aleshores 51 anys. Per tant encara treballava i ja ensenyava l’ofici al seu únic fill, que es digué de nom igual que ell, Delfin Bonet Sobrevila.

A la fotografia familiar es veu aquest noi, aquí molt jovenent, acompanyat dels pares i de les seves dues germanes.

Delfin Bonet Sobrevila. Va molt mudat, fixeu-vos amb el llacet que porta al coll… sembla que anar al fotògraf a immortalitzar-se demanava anar ben elegant.

El nen s’ha convertit en un jove ben eixerit. En aquesta època ja devia ser la mà dreta del pare en el treball del forn

. Va passar la guerra civil amb el sofriment de tenir un fill joveníssim lluny de casa i, en els darrers mesos sense saber-ne res.

Els darrers anys de la seva vida els va passar emmalaltit i va morir el 16 de desembre de 1950 a l’edat de 66 anys.

Aquest és el seu recordatori.

El seu fill, Francesc Bonet Estela, sembla que l’àvia no en va voler saber res de continuar amb el nom de Delfin, també va seguir amb la tradició familiar de guanyar-se la vida treballant al negoci casolà.. Ell en va ser el darrer i per causes que afectaren a tots els forners de Cervera i que, més endavant s’explicaran, no va poder jubilar-se al negoci de la família.

Aquí el podeu veure acompanyat de la seva esposa, Ramona Trilla Carulla, el dia de la celebració de les seves Noces d’Or. Ella era filla de “ca l’Estelís”, d’una família de pagesos resident al Pati Corell, a Ciutat Vella de Cervera. L’habitatge familiar encara està dempeus però a la venda.

Vam tenir la sort de compartir la companyia del pare durant molt anys. Va morir el 12 de juny de 2010 a l’edat de 92 anys i, a prop de fer-ne 93.

Al seu recordatori hi havia una fotografia del mural que fa anys tapa l’espai on hi havia l’aparador a l’antiga botiga de venda de pa. Al fer-lo jo hi volia posar un forner però ell va dir que de cap manera que la seva feina li havia donat molts mals de cap i no volia recorar-ho cada vegada que entrés a casa. Li va semblar que el campanar de Cervera era una bona tria. I sí que ho va ser!

El forn anava del tot lligat a la botiga. Com que la casa és ben ampla hi havia una porta d’entrada al lloc on es treballava i, una altra a la botiga, que estava al costat. Els dos espais es comunicaven.

De la botiga en van tenir cura les dones de la casa. Era un treball a temps complet. Fins i tot al migdia i durant molts anys no es tancava. Quan s’obria la porta hi havia un timbre que avisava de que algú havia entrat. Ja en els darrers temps si que es tancava i recordo que, si algú trucava, des de la finestra es mirava el gran rètol que hi havia a l’establiment del davant que hi posava “Ferreteria Cervera Trepat” i que feia de mirall. Aleshores vèiem reflexada allí la imatge de la persona que picava a la porta. Són records que no s’esborren…

La meva besàvia Dolors Sobrevila Coromines ja no va conéixer aquesta casa, doncs havia mort abans del trasllat. Desconec qui tenia cura de la botiga en aquells primers temps.

De la besàvia no en tenim dades. Ni d’on vivia al casar-se ni de la seva mort. És un tema pendent al que s’està fent una recerca.

La que sí en va tenir cura durant molts anys va ser la meva àvia Montserrat Estela Ganyet. D’ella només tenim aquesta fotografia i, encara de mala qualitat, per haver-la ampliat d’una de molt petita. Va néixer l’any 1884 i el dia 26 de gener de 1951 estava a la botiga i va pujar al primer pis, on hi havia l’habitatge. Es va asseure a una butaca dient que no es trobava prou bé. La van posar al llit i, al cap de no res, va morir. Tenia 65 anys.

El seu marit, Delfin Bonet Sobrevila, que estava delicat de salut, i ja no treballava al forn, havia mort 40 dies abans, el dia 16 de desembre de 1950. Aquests disgustos passen factura i la família va quedar trasbalsada pels dos traspassos tan seguits.

Com podeu veure, el recordatori del seu traspàs, tant el d’ella com el del seu espós, que heu vist abans, són molt tètrics.

Tant si són en negre com en color la majoria de recordatoris aporten una informació ben valuosa quan es tracta de situar la família.

La seva filla, Ramona Bonet Estela, compartia el tenir cura de la botiga junt amb la seva mare.

Vam tenir la joia de conviure amb ella durant molts anys i de gaudir amb la seva companyia fins els seu traspàs que va ser el 23 de març de 2015, quan li faltava poc per complir els 100 anys.

Aquesta fotografia ens mostra una jove Ramoneta, que és com li dien, en el temps que treballava a la botiga.

El recordatori de la seva mort ja no tenia res a veure amb el del seus pares. En català i en colors com el del seu germà Francesc o “Paquito”.

Amb el trasbals de la mort dels seus pares Ramoneta va ser substituïda a la botiga per la seva cunyada Ramona Trilla Carulla, la meva mare, a la que podem veure en una fotografia d’aquells temps.

Tot i que era la més jove d’aquesta generació va morir la primera, d’una manera sobtada.. Fou un 4 de juny de 2005 i tenia 84 anys, a prop de fer-ne 85.

Va ser ella que en vida havia triat posar al seu recordatori la imatge del Crist de Sant Antoni i el poema Vell Pelegrí amb alguna adaptació.

Tota família té una història per explicar i els que se’n van han de quedar en el nostre record. D’ells recordarem, als que hem conegut i compartit temps i vida. Preservar i transmetre els seus encerts als que venen després és ben important.