una mica de tot arreu

“A la recerca del temps perdut”. Història (2) (2)

En el post anterior es va parlar de com la casa situada al carrer Combat 24 va ser testimoni directe, dintre de la Tercera Guerra Carlina, dels fets del 16 de febrer de 1875 i de les actuacions que es van fer posteriorment.

Seguint amb la recerca dels inicis d’aquest immoble cal dir que al segle XV, durant l’Edat Mitjana, ja hi havia edificacions als actuals carrers Rondes i Combat. Tot i que la primera documentació que es disposa d’aquesta casa data del segle XIX, tot fa pensar que podia haver estat construïda entre els segles XVI i XVII, ja que hi ha constància històrica de que gran part del carrer estava edificat.

La finca apareix per primera vegada al Registre de la propietat el 28 de setembre de 1869, quan fou inscrita una casa amb forn al número 1 del carrer Travesser. Al 1872 consta inscrita una altra finca, al número 24 del carrer Caputxins (actual carrer Combat) i, al 1876, ja trobem inscrites les dues cases reconvertides en una.

Aquesta fotografia, de la que no se sap la data, podria ser d’aquesta època o d’una mica posterior, ja que el terrat de la casa del Carrer Combat, 24 encara no està fet. Només s’hi veuen uns pilons, per tant era un terrat descobert. Va ser el meu besavi que, amb molt encert, va fer cobrir-lo

Aquesta fotografia, la més antiga que tenim del nucli familiar, podria ser de finals del segle XIX o molt a principis del segle XX, ja que quan Delfin Bonet Fusimany comprà la casa, a l’any 1911, ja era vidu i havia perdut la seva filla gran.

La informació obtinguda des del Registre de la Propietat sobre les diferents vendes d’aquest habitatge resulten amb detalls ben curiosos. Es parla del dot que aportaven les dones que es casaven i entraven a viure a la casa. Resulta que es feia un crèdit sobre el valor de la seva aportació perquè, en cas de que haguessin de marxar pel motiu que fos, es poguessin emportar els diners del que valia el que havien aportat. Atés que aleshores dels bancs poc ús se’n feia els que avalaven el crèdit eren famílies amb recursos de la ciutat. Tenim documents que donen fe de pagaments d’aquest tipus, concretament a una “Carta de pago” a nom de Teresa Viñals y Gaya a favor del meu besavi datada al 26 de gener de 1935. L’import a entregar-li era de 625 pessetes i era com una hipoteca que calia pagar derivada dels capítols matrimonials de l’esmentada teresa i que el comprador de la casa havia d’assumir.

La fotografia d’aquest grup familiar és una imatge d’estudi i, al darrere, s’hi pot llegir perfectament al lloc on es va fer.

Al 1912 queda registrada al Registre de la Propietat la compra de l’habitatge. L’escriptura porta data de 1911 i està a nom de Delfin Bonet Fusimany. Abans la majoria de cases tenien renom i aquest habitatge també n’adoptà un. Des d’aleshores va ser conegut com “cal Delfin”. El comprador, el meu besavi, necessitava una casa amb forn ja que ell exercia l’ofici de forner a la panaderia que hi havia a la plaça Sant Miquel (on hi ha la botiga Ada) i que avui encara està dempeus. El forn l’he visitat i està a la banda de darrere, davant la porta de l’Hospital.

El primer nom que posà el besavi al negoci que acabava d’estrenar fou Panaderia “La Lleidatana” de Delfin Bonet.

Aquest rètol que veieu ampliat durà poc ja que, al haver-lo escrit en català, sempre vaig sentir explicar a casa que li van fer esborrar.

Delfin Bonet Fusimany nasquè a Lleida l’any 1860. Per la Tercera Guerra Carlina, que sembla que va ser quan va venir a Cervera, tenia 15 anys. Va morir el març de 1933 als 73 anys. Es va escapar de viure la guerra civil!

En aquest Full Parroquial del Tercer diumenge de Març de 1933 hi surt la seva esquela.

Hi ha una errada ja que la seva vídua, la meva besàvia, es deia Dolors Sobrevila Colomines no Escalé com hi posa aquí. Delfin deixava dos fills casats i dos néts, el meu pare i la meva tieta que, en aquell moment, tenien l’un 15 anys i l’altra 18.

Cal esmentar que aquesta activitat que portava per nom “A la recerca del temps perdut” i que era un viatge per una història i una casa més que centenària, va tenir lloc el setembre de 2020 i va coincidir amb la setmana de la Isagoge i la Festa Major. Resulta que la temàtica de la Isagoge era la difusió i homenatge de la figura del cerverí Josep Benet. Doncs aquesta casa, casualment, hi té uns vincles ben curiosos amb aquest fill de Cervera que va ser l’home més votat del país en el seu moment.

Tenint en compte que el forn era l’element principal de la casa ja que era el “modus vivendi”, les golfes, que eren molts grans i amb doble espai (dos pisos) estaven destinades a guardar-hi els feixos. Hi havia una finestra al carrer Travesser, amb una corriola a sobre i, des d’allí, es pujaven i baixaven els feixos per tal de fer funcionar el forn que, en aquella època, anava amb llenya. Aquest espai d’emmagatzematge era un risc per la casa ja que si s’hi posava foc no es salvaria res. Fins que va esclatar la guerra se’n va fer ús. Però, passada la guerra, la família va decidir llogar el que anomenaven “cobert”. Era els baixos d’un edifici que hi ha al carrer Travesser al número 31 on hi havia fa un temps la Copisteria Travesser i on, ara, hi ha una botiga de roba infantil. O sigui que van passar el problema del perill d’un lloc a l’altre, però se’l van treure de casa. Doncs bé a aquest cobert al que jo hi anava moltes vegades i veia com, amb un carretó, treien els feixos i els portaven al carrer Combat,24, hi va passar un fet desgraciat. Havia escoltat moltes vegades, sempre atenta a qualsevol explicació històrica, com la meva mare deia: “Ves com van matar el Benet, aquí al fons”. Em van quedar ben fixades aquestes paraulesi, quan era més gran, vaig conéixer els detalls d’aquesta mort.

El fet va passar el dia 18 de novembre de l’any 1935, poc abans d’esclatar la guerra civil.

Ramon M. Razquin va fer un treball de recerca sobre Josep Benet i, en record de la mort del seu pare, des de l’Associació Cultural el Campanar vam editat un llibret en que es recollien les diferents publicacions que van donar la notícia així com també l’explicació que hi dóna el fill.

Aquí en podeu veure uns fragments.

Explicació que dóna Josep Benet en el seu llibre de Memòries sobre la mort del seu pare Pau.

La persona que va disparar a Pau Benet va ser l’agutzil Manolo Rua, que era conegut popularment com “el Patilles”degut a que lluïa unes patilles que es veien de lluny. Estava casat amb la Sra. Fanny que feia de mestra a l’antiga Biblioteca, al carrer Major. Atés que era la mestra de la meva mare ella sempre m’explicava com va ser d’esborronadora la mort del marit. Li van fer beure benzina i li van posar un llumí. Va ser el primer mort de la guerra a Cervera. Era un home que aquí no tenia simpaties sinó més aviat enemics. Al cap de poc, també van matar el marit de la propietària del magatzem on van ferir de mort Pau Benet. Va ser una casualitat que les dues persones més implicades en aquest decés morissin poc després?

En aquestes dues fotografies s’hi veu “el Patilles”. A la primera, sota les dues escombres i, a la segona, està en primer terme i vestit de gala.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: