una mica de tot arreu

“A la recerca del temps perdut”. Història (1) (1)

L’Associació Cultural el Campanar va decidir que, tot i la pandèmia i, sempre prenent totes les mesures de seguretat, que seguiria programant activitats. Després d’un treball importantant va enllestir la recerca de dades històriques i la museització d’un immoble més que centenari situat al carrer Combat, 24, que és la seu de dita associació.

No es van fer cartells i la gran quantitat d’assistents que van participar en la visita guiada ho varen fer en petits grups de dues, tres i, algun, de quatre persones. L’avís es va fer per mitjà de wps o de correu electrònic on van rebre aquest text explicatiu.

L’explicació històrica ocupava la primera part de l’activitat i en va tenir cura de la preparació de tot el material, Ramon M. Razquin. Atés que aquest habitatge va ser testimoni directe de la Tercera Batalla Carlina es centrava en aquest fet. Amb el suport d’un mapa fet per un capità, Ramon de Ros, es podia veure com estava la ciutat de Cervera l’any 1875.

S’hi veu clarament la zona de Ciutat Vella, que arriba fins a la plaça Santa Anna i la zona de Cap Corral que arriba fins a la carretera de Tàrrega, aleshores coneguda popularment com la Rambla dels Caputxins ja que el portal d’aquest mateix nom tancava l’actual carrer Combat que aleshores es deia carrer dels Caputxins.

Cal saber que en aquell temps tota la zona de Cap Corral estava encerclada per una muralla de la que es troben encara algunes restes a la Farmàcia Gomà i al costat del Centre Cívic.

Aquesta explicació històrica, en que la casa del carrer Combat, 24, va ser testimoni directe dels fets també s’ampliava al que li va passar al jove que més tard seria propietari d’aquest habitatge. Es tracta del meu besavi, Delfin Bonet Fusimany, que era fill de Lleida i en el temps d’aquesta tercera guerra carlina es va desplaçar a Cervera per quedar-s’hi. La seva germana tenia una panaderia al carrer Santa Anna i sort en va tenir ja que mentre feia el viatge va ser interceptat per les tropes carlines que es van pensar que era un espia i el van retindre. La seva família va anar corrents a donar fe de que estaven errats i aleshores el van deixar lliure. És una història que sempre he sentit explicar al meu pare i tieta del que fou el seu avi.

A la imatge Delfin Bonet Fusimany que adquirí l’immoble del carrer Combat, 24 l’any 1911 segons consta en l’escriptura original.

Aquest és el mapa abans esmentat. La zona marcada en vermell correspon als trams on hi va haver combats el 16 de febrer de 1875. El carrer dels Caputxins i el portal del mateix nom van ser l’epicentre de la lluita. Aquest portal que donava entrada i sortida a Cap Corral estava en el punt que avui es troba la botiga de venda de loteria i la de la Sònia Moda i complements.

Cal explicar que abans del dia de l’atac a Cervera i, allotjats a la Universitat, hi havia els regiments de Burgos i de Soria que van ser enviats des de Madrid pel govern lliberal per defensar la ciutat dels carlins. Tement que el campanar de Sant Antoni, que era alt i esvelt, podria ser un punt perillós si entrava l’enemic, per la seva proximitat a la Universitat, el van enderrocar. Avui es veu perfectament com puja des del carrer i queda estroncar al capdemunt.

En aquest dibuix, ja que no es disposa de cap fotografia, el podeu veure, a mà dreta.

El 6 de febrer de 1875 Cervera celebrava la Festa Major d’hivern i es van obrir les portes de la ciutat perquè poguessin entrar els forasters que assistien a la celebració. S’hi van colar carlins que es van allotjar i van ser protegits per famílies cerverines que els hi anaven a favor.

La matinada del dia 16 de febrer de 1875 els carlins van aconseguir entrar a Cervera pel carrer dels Caputxins (actual carrer Combat). Quan els regiments de soldats ho van saber es van posar en marxar per atacar-los. Baixaven pel carrer Travesser i, els del davant, es protegien amb carros carregats de matalassos, per evitar l’impacte de les bales.

La topada va ser seriosa i va durar tot el dia. La casa del carrer Combat, que fa cantonada amb el carrer Travesser, va ser testimoni de primera fila de tot el que va succeir.

S’ha trobat en una crònica una explicació que diu que, des del “Forn de la Payelleta”, en el moment de la batalla es van treure sacs de farina per fer-los servir de barricades. Per tant, sembla que aquest forn, que avui encara està dempeus, feia molts anys que es trobava als baixos de l’edifici i en aquell moment se’l coneixia pel nom de “Payelleta”.

La cruenta batalla va durar tot el dia i, al final de la jornada, es van comptabilitzar de la banda dels carlins 32 morts i 200 ferits i de la banda dels lliberals, 16 morts i 60 ferits. Els carlins van ser derrotats i, aquesta Tercera Guerra Carlina, pel que fa a la ciutat de Cervera va durar una sola jornada.

Al cap d’un any, es va decidir fer alguns canvis de noms dels carrer que protagonitzaren la lluita. Al carrer dels Caputxins li van posar carrer Combat ja que va ser l’indret on hi va haver la lluita més acarnissada. Al carrer Travesser i, en honor del regiment de Burgos que va defensar la ciutat es va dir carrer Burgos, tot i que el poble poc ús ha fet d’aquest nom.

El carrer del Bordell, passà a dir-se carrer Sòria. Si hi aneu no hi trobareu cap placa amb el nom. Està clar que pels cerverins Burgos i Sòria no els hi diuen gran cosa.

El carrer del Bestiar dels animals quedà com a carrer Rondas (és el que va del carrer Combat al CAP).

Una altra cosa molt important que es va fer arran d’aquest aniversari va ser construir un monolít al cementiri en record i homenatge de tots els morts caiguts a ambos bàndols. Aleshores, cada 16 de febrer, s’anava en processó des de la Paeria fins el cementiri, per tal de fer una ofrena floral als caiguts. Aquesta processó, que era laica, es coneixia com la “Processó del Puro” ja que els homes hi anaven fumant un havà.

En aquestes imatges podeu veure diferents moments de la “Processó del Puro”. La nevada no va fer que es celebrés. Esborrona veure aquests nens amb pantalonets curts trepitjant la neu!

El pas de la processó pel carrer Major.

L’arribada al cementiri i la ofrena floral al peu del monument.

Una altra edició de la processó. Els nens, molt ben vestits, són els que tenen cura de portar l’ofrena floral.

Un altre any. Entrant al cementiri. L’home alt de l’abric fosc és Domènech, pare de la Marta, del francesc i de l’enric, que en aquell temps era alcalde de Cervera.

Parlaments a peu del monument on s’hi veuen també els macers de la ciutat.

Desfilada militar davant el monolit.

Després de la guerra civil, al ser una processó laica, la van suspendre i també van enderrocar el monolít. Fa uns quants anys, però, que es torna a fer. A l’inici els campaners de Cervera toquen 48 batallades en memòria dels 32 morts que hi hagué al bàndol dels carlins i dels 16 al dels lliberals.

En aquestes fotografies podeu veure com de diferent es fa ara aquesta processó. Sortida en grup de la plaça Major.

Aquesta pedra, al redós de la que es celebra l’acte, és l’única resta que va quedar del monolit destruït.

En cada edició té cura alguna entitat cerverina de llegir el manifest. en aquest cas va recaure amb els organitzadors de la festa de Sant Magí.

Aquestes darreres fotografies corresponen a la processó d’aquest mateix any que, degut a la pandèmia, es va fer només concentració.

Components de la Coral Infantil de Cervera, que celebrava el 25è, aniversari van tenir cura de llegir el manifest.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: