una mica de tot arreu

Mn. Ignasi Montraveta i Cinca. Agraïment (1)

Eternament agraïda.

(imatge extreta de la fotografia número 173 de la Història Gràfica de Cervera cedida per Ramona Miró)

ETERNAMENT AGRAÏDA!!!!

No puc començar d’altra manera aquest post dedicat a la figura de Mossèn Ignasi Montraveta Cinca. Ho explico.

Jo havia acabat el Batxillerat i estava estudiant Comerç assistint a classes al Col·legi de la Sagrada Família quan, a la Notaria de Cervera van necessitar algú per treballari-hi i, van parlar amb la gent del col·legi que em van recomanar. Van venir a casa, què curiós en aquella època et venien a portar la feina a domicili, i vam quedar que hi començaria a treballar.

Al cap de poc, Mn. Ignasi va venir a casa a parlar amb els pares per dir-los-hi que ell havia fet contactes amb les religioses de la Sagrada família perquè a la seva germana Mercè li donessin classes per preparar-la pels exàmens lliures de Magisteri. Li van dir que si comptaven amb una altra alumna ho podrien tirar endavant. Ell va pensar que aquesta altra alumna podria ser jo i per això va venir a parlar-ne. En principi, els pares, atés que ja tenia una feina emparaulada, van ser una mica reticents però, amb les meves ganes i l’empempta de la tieta, va ser que sí.

Per tant puc assegurar que ell va ser qui va segellar el meu destí professional ja que, junt amb la seva germana Mercè, vam estar estudiant durant tres anys al col·legi. Êrem les úniques alumnes grans ja que totes les altres als 15 o 16 anys ja havien plegat. Vam anar a examinar-nos cada juny, que aleshores d’una manera inhumana et jugaves la feina de tot un curs en un dia, a Tarragona fent el Magisteri per l’esglèsia. En acabar, a la Normal de Barcelona vam fer la revàlida i ja vam tenir el titol de mestres signat pel Dictador Franco.

Eternament agraïda, repeteixo, he estat sempre a Mn. Ignasi per la seva iniciativa que em va possibilitar una vida professional de la que guardo magnífics records tant pel que fa als centres privats com de l’estat. Sense la seva intervenció aixó no hauria estat possible. Les vivències, experiències, treballs, coneixences, records… que s’han amuntegat al llarg dels anys han fet que el meu meu agraïment s’hagi mantingut i augmentat en el temps.

Mercè Montraveta Cinca, germana de Mn. Ignasi va ser l’única companya meva d’estudis de Magisteri. Aquestes fotografies són del temps que estudiàvem plegades per ser mestres.

Mercè Montraveta Cinca

Carme Bonet Trilla

Quan van destinar Mn. Ignasi a Cervera van venir a viure-hi tota la seva família. És van establir a un pis de la casa Breu que jo havia sovintejat moltíssim. El seu pare estava molt malalt i, al cap de molt poc temps d’estar aquí, va morir. El recordo perquè visitava molt aquesta llar per l’amistat amb la Mercè. Només tenia 57 anys, va morir molt jove. El van enterrar al cementiri de Cervera. Més endavant, la seva esposa que va morir al cap de 9 anys, amb 59, també ben jove, l’acompanyà en el repós etern.

És per aquest motiu que les restes de Mossèn Ignasi descansen a Cervera junt amb les dels seus pares.

A la peça de sota es pot llegir els cognoms de la família: Montraveta i Cinca.

Els propers posts que editarà el blog informaran sobre la trajectòria de Mn. Ignasi, especialment en el temps que passà a cervera.

One comment

  1. Antoni Bonet Trilla

    He trobat molt interessant el post i sobretot, una bona ocasió d’agraïment, ja que el fet de la proposta va marcar d’una forma molt important el rumb de tota la teva vida. En castellà diuen: “es de bien nacidos el ser agradecidos”.

Respon a Antoni Bonet Trilla Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: