Amb aquest post queda per tancada la informació donada sobre la Processó del Cor de Maria.

Avui parlarem de l’escapulari del Cor de Maria. Aquest escapulari artesanal que es feia a mà anava penjat del coll per una cinta. La majoria de gent que assistia a la processó el portava. Fa gràcia veure com destaca damunt de la roba d’aquesta senyora, perfectament identificada, que va vestida de negre. És Josefa Camps Morros àvia dels germans Cornellana, Josefina, Josep i Antònio.

En aquesta fotografia es veu com una altra jove, Carme Calafell de “ca la Mundeta Corder” també el porta.

A la casa pairal de “cal Delfin” n’hi ha dos d’aquests escapularis. Un era de la meva mare, Ramona Trilla Carulla i l’altre, de la meva tieta, Ramona Bonet Estela. Estan emmarcats perquè es puguin conservar bé.

Com podeu veure en un costat hi ha brodat el que representa que és el Cor de Maria i, a l’altre, la lletra M de Maria.

Tot i que segueixen el mateix dibuix, al ser peces fetes a mà, no poden ser exactes. Cadascuna d’elles és única.

Estan posats a l’escala de la casa pairal tocant a un cancell que porta un emebelliment fet amb metall i que, casualment, és una treball amb la Verge al centre. Era molt comú posar peces d’aquest estil a les portes que donaven a les escales.

Les dues últimes fotografies de les que disposo amb noies portant la carrossa de la Verge les podreu veure a continuació. Fixeu-vos com la guàrdia civil segueix acompanyant la Verge i, els macers, també es sumen a la processó.

Els nens i nenes disfressats són d’esquerra a dreta: Antoni Fusté, Montserrat Vall Cornellana, Elisenda Ferran Camps de Mare de Déu de Fàtima i Dolors Trilla Botines.

La carrossa de la Mare de Déu era portada sempre per un grup de noies. A l’esquerra s’identifiquen Maria Lluïsa Colom i Carme Pagés. A la dreta, la que toca a la carrosa és Antònia Vives, la del mig Nuri Riera i, al seu costat, Anna Maria Gasol.

Sembla que a mi no m’agradava gens ni mica anar vestida de santa o del que sigui en aquesta processó. Hi ha aquest document gràfic en el que, envoltada de participants vestides de negre, jo hi destacava impecablement blanca. L’únic detall de color devia ser l’escapulari ja que es veu ben bé que el porto penjat del coll.

De dreta a esquerra hi ha Paquita Sucarrats Toldrà, vídua Armengol acompanyada de les seves filles: Teresina (girada) i Nuri Armengol Sucarrats. Tanca el grup familiar la cunyada de la vídua, Francesca Armengol Martí.

A continuació jo mateixa, Carme Bonet Trilla al davant de la meva tieta, Ramona Bonet Estela.

Possiblement aquesta sigui la darrera fotografia de noies portant la carrossa. Per documentar bé tota la història d’aquesta processó caldria tenir accés a l’arxiu de Cervera dels Pares Claretians, cosa ben difícil, ja que fa anys aquesta comunitat van deixar la nostra ciutat.

Les cinc noies de l’esquerra són: Josefina Graells Raich, M. Rosa Villarroya Massana (amb la cara mig tapada) Montserrat Aldabó, Carme Gomá Raich (amb mantellina negra) i Carme Bonet Trilla.

A l’altra banda i, al davant, Roser Yago. Al seu darrera Rosa M. Regí Font. A costat del guardia civil, Concepció Marrades i, al seu darrere, hhh h hhhhhhhhh n nnnhn n nn Ramoneta Comas.

Com podeu veure totes portem l’escapulari penjat al coll.