La processó de Corpus està considerada com la “mare” de totes les altres processons. Abans s’anunciava per tota la vila amb la veu d’un pregoner que demanava a la gent que enramessin les façanes, que posessin domassos als balcons i que encatifessin el terra pels llocs on passava la processó. El missatge que volia transmetre aquest acte era que el cos sant de Crist sortís al carrer per ser vist per tothom.

No és estrany, doncs, que a partir de l’any 1400 el Corpus a Cervera assolís una extraordinària participació en tots els sentits. Es va considerar una festa tan important que, fins i tot si una família havia patit una defunció, s’excusava als familiars de portar dol durant aquesta celebració.

A Cervera aquests missatges eren recollits per la població però hi havia un carrer que, pel que fa a les catifes, s’hi posava de valent. El carrer Combat fou un dels indrets de Cervera on els seus veïns i veïnes s’ermerçaren més en la creació de catifes per la festa de Corpus. Tot i que encatifaven el carrer sencer hi havia dos grups clarament diferenciats. Una part feia la catifa que anava des de la plaça Sant Miquel fins la confluència amb els carrers Travesser i Rondes. L’altra part tenia cura d’encatifar, des d’aquesta cruïlla fins al’altre extrem que acabava a “cal Birlota”, per una banda, i la barberia del Jordi, per l’altra.

Molts dies abans de la festa la gent anava a buscar tot el material que necessitaven, especialment flors. I les tertúlies dels vespres en diferents entrades, desfullant les flors i preparant-ho tot, eren d’allò tan entranyables. Tothom portava la seva cadira i les ganes de fer feina i així anaven passant els dies fins el moment de veure els resultats. Jo era molt petita però recordo que els de casa anaven a l’entrada del costat i allí amb coves, cistells… es triaven les flors per colors i s’omplien tots els estris, que feien molt goig, i desprenien una flaire que enamorava. Hi havia els encarregats del disseny que, el dia de Corpus, el dibuixaven al terra amb guix. Tothom es posava, sota les seves ordres, per fer el que tocava.

Aquestes properes imatges, que ja tenen molts anys i, la seva qualitat deixa molt que desitjar, donen fe de la magnífica decoració que es feia utilitzant fulles i flors. Aquí podeu veure un grup de joves, entre les que hi ha la Carme Domenjó , mare de la Victòria i de la Dolors Fusté, que ara té 96 anys, fent els acabats de la catifa. El balcó de la dreta és el de la Sabateria Jacques, que fa poc ha tancat les seves portes. Era costum en la dictadura de Franco posar per domassos als balcons la bandera espanyola.

La mateixa imatge, en aquest cas una mica acolorida. Algunes fotografies de les que podeu veure en el post, com aquesta, són propietat de “cal Delfin”. Fixeu-vos en la senyora vestida de negre de la dreta. Així és com anaven moltes dones. La meva padrina, àvia materna, de “ca l’Estelis”, que vivia al patí Corell anava sempre vestida així.

El calze i la creu eren dibuixos que sovint es repetien a les catifes.

Preciosa catifa. Es veu perfectament, al fons, la plaça Sant Miquel i, a l’esquerra, “cal Serra”. El balcó, avui, està igual. La catifa sembla que ja està enllesida, això vol dir que la processó no tardaria a sortir. Aquestes dues joves que caminen per la vorera ja van ben mudades. Possiblement van cap alguna casa per veure el pas de la processó des d’un balcó. I després, a ballar sardanes, en la primera audició de l’any, a la plaça Santa Anna.

Aquesta fotografia és de l’any 1944.

Un grup de gent mudada va passant pel carrer Combat admirant les catifes ja acabades. Passen per sota dels balcons que tenen les baranes més maques de Cervera. Aquí hi havia “cal Clavetaire”, un establiment on treballaven el ferro. Més endavant s’hi va posar la “Ferreteria Cervera Trepat” i, des de ja fa molt temps, una xarcuteria. Primer, a càrrer de Jaume Farré i després i, fins avui, de Gemma Vilá.

A l’esquerra es veu el balcó de “cal Delfin” també amb un domàs de la bandera espanyola. A la dreta, les magnífiques baranes del balcó amb la separació de ferro que hi havia i que encara es poden admirar avui dia. Dissortadament la separació ha desaparegut.

Detall d’una catifa. Damunt la vorera podeu veure els coves i cistells que feien servir por posar les flors desfullades.

A l’esquerra es veu la tribuna on, als baixos, hi ha la “perfumeria Gotta” Aquí hi havia una peixateria. En primer terme s’hi troba el balcó de “cal Massó” i, a continuació de la tribuna, el de “cal Serra”.

Fotgrafia datada al 1946.

Seguim amb el carrer Combat. A la dreta es veu l’obertura del carrer Hospital. A una cantonada hi ha l’antiga botiga de “Flors i plantes Noemí” i al seu costat la porta de fusta de “cal Sobrevila” que avui està com fa cent anys. D’aquesta casa va sortir la meva besàvia per casar-se amb el meu besavi. A l’altra cantonada hi ha “cal Morell”.

Si us fixeu en la decoració del primer cercle s’hi pot veure l’escut de Cervera i les paraules “UNA LIBRE”. Molt propi de la dictadura franquista.

El post queda tancat amb aquestes dues fotografies que ja heu vist però que toca posar-les aquí ja són del carrer Combat. A més d’Arturo Segarra, pare, al seu costat hi té el seu fill, l’Arturet. És el nen petit que està a prop d’ell, a la vorera, també abillat amb un “guardapolvo” fosc.

Amb els anys les serradures van obrir-se pas en la decoració de catifes. Com podeu veure el resultat és molt vistós i les línies geomètriques queden ben definides. Les dues germanes de cognom Jaume, Mercè, casada amb un Balcells i Rosa, casada a “cal Morell”, admiren el resultat.