Aquesta Pocessó de Corpus va tenir lloc el dia que jo vaig fer la Primera Comunió. Ja vaig explicar que, com que estava malalta, no la vaig poder fer el dia que tocava. Vam ser dues nenes que la vam fer plegades la Diada de Corpus. L’altra era la M. Rosa Gabarró que no la va celebrar amb el grup perquè s’havia mort el seu pare.

Per tant al matí vaig tenir la festa religiosa, el dinar de família i, a la tarda, vaig arrodonir el dia, participant a la processó.

A davant s’hi veu la Maria Tella, que des de que es va casar viu a Tàrrega. Era del carrer Combat i la seva mare era coneguda com “la Carmeta de cal Lepes”. A la segona fila hi sóc jo, Carme Bonet Trilla de “cal Delfin” i, al meu costat. hi ha la Pepita Solé. Es dóna la casualitat que el jove que hi ha a la vorera, Josep Cos, més endavant va ser el seu marit. Al darrera meu hi ha l’Àngels Vives que, durant molts any, va tenir cura de l’antic forn de pa de ca l’Armengol. La de l’altre extrem és Rosa Marticella, d’Andorra, que amb els anys es va casar amb el Balcells de Santa Fe.

Pel que fa als homes s’dentifiquen perfectament el del bastó que és Salvador Boldú de la botiga de plàstics del carrer Major on després hi va haver el Restaurant Barbacana. El jove Josep Cos, ja esmentat. El senyor que va davant d’un nen és Carreres que vivia en una caseta al costat del pas de nivell del Sindicat, treballava als jutjats i tenia dos fills que van ser, de grans, responsables dels Restaurants Núria i Santa Anna de Barcelona. L’home que està en quart lloc, després d’ell, és Jaume Bonjoch, fotògraf, que vivia al carrer Major i que recordem com un dels millors actors que ha representat la figura Sant Pere a la Passió.

Un altre grup de merengues molt rialleres. D’esquerra a dreta: Ramona Canosa, que fins fa poc va treballar a la Notaria, M. Rosa Robinat de cal “Silles” una casa que està a Santa Maria i que ha viscut sempre a Barcelona. Roser Yago . Els seus avis van fundar la fàbrica de “Xocolates Yago”. Espiant, hi ha Rosita Manuel, filla única del “Baster” que tenia el seu taller al carrer Llibertat. M. Teresa Trilla que va viure sempre fóra de Cervera era filla d’un fuster ben conegut i, Paquita Riera, que va ser durant molts anys cuinera al Col·legi Jaume Balmes.

Va arribar un moment que aquells merengues, núvies en petit, se’n van anar en orris. Lésglésia va demanar moderació i senzillesa i van arribar les túniques tant per nens com per nenes. La primera és Cristina Jubete, la del seu darrera, de cognom Profitós, era filla d’una família que va marxar ja fa anys de Cervera i la tercera Rosa Farré de ca la “Victòria de la llet”. Jo anava sempre a comprar la llet a l’entranyable tenda que estava al carrer Combat, al costat de cal Batalla. En aquesta casa és on resideix ella des de fa molts anys. La que va al seu darrera és Lluïsa Bescós de les “gorres Bescós”.

Són la mateixa colla però una mica més amuntegades. Els nens que estan al darrera de la Rosa Farré són: Castellà de cal”Vaquero” del carrer Nou i Josep Fonoll, ja traspassat de la “Bonavista”.

Una colla de joves fotografiats davant la Universitat mentre assistien a la Processó de Corpus. D’esquerra a dreta, el primer és el Trilla. Abans d’anar a viure a Barcelona treballava de dependent a la Ferreteria Cervera Trepat. Moltes vegades coincidíem plegats escombrant el carrer. El segon és Víctor Liso. La seva família va venir de l’Aragó ja que el seu pare era l’encarregat del magatzem del blat. En dèiem “els del Trigo”. Ramon Balcells, que va morir molt jove, és el pare de l’Estefania, directora del Conservatori. Francesc Benet que es va casar amb Roser Yago. L’heu pogut veure en una foto d’aquest mateix post molt riallera. Josep Maria Marbá, fill del barber que hi havia al carrer Llibertat, actualment porta un temps col·laborant a Segarra i escriu sobre els seus records de joventut a Cervera.

Aquests tres joves gaudien, a la Processó de Corpus portant els Cavallets, d’esquerra a dreta, Josep M. Flores i Josep M. Orobitg. L’Albert Porta té cura d’un cap-gros.