La processó que anava lligada amb la celebració de la Primera Comunió era la que s’iniciava a l’església de Sant Antoni i s’acabava a Santa Maria.

Hi anaven tots els nens i nenes que aquell dia feien la Primera Comunió. Separats en dos grups i espectacularment vestits, sobretot les nenes, baixaven en una llarga filera, encapçalada pels que portaven els pendons, que era el premi d’haver estat els millors alumnes de la catequesi.

La resta de gent els acompanyava sense seguir un ordre establert.

Recordo perfectament aquesta processó ja que el dia que jo havia de fer la Primera Comunió estava malalta i que, en el moment de la processó, els de casa em van deixar espiar per la finestra per veure, de lluny, com passava per la plaça Sant Miquel.

Per tant quan s’editen fotos antigues amb nenes i nens vestits de Primera Comunió molts ho associen de seguida amb la Processó de Corpus i no és així. Si s’hi veuen pendons i la gent una mica a munts es tracta d’aquesta i, si s’hi veuen les fileres d’homes amb ciris o atxes, és la de Corpus.

A continuació podeu veure algunes fotos d’aquestes precessons.

D’esquerra a dreta Dolors Verges, amb el pare i la mare al seu darrera. Al seu costat M. Tresa Pallás d’una família que vivia a Cervera però fa molts i molts anys que van marxar. Victòria Fusté porta el pendó. Al seu costat hi té Ramona Calafell de ca la “Mundeta Corder”, al darrera Roser Clot de cal “Pa i peles”, i Maria Rius de la botiga de queviures que hi havia al carrer Major a l’alçada de l’estanc de cal Gasol. Recordeu que abans moltes cases tenien renoms, cosa que avui s’ha perdut.

Com podeu veure el vestuari és d’allò tan espectacular. Autèntics merengues blancs com la llet.

En aquesta segona fotografia la que porta el pendó és Anna M. Gasol. ( A la fotografia següent s’hi veu perfectament la seva germana. si mireu els vestits que porta cadascuna d’elles us adonareu que és el mateix) La que té la cara mig tapada és Mercè Torné i la de l’altre costat és Dolors Montiu, que porta dues cues. Al seu darrera una sense identificar ja que no se li veu la cara, al mig Inés Gomá i, al seu costat, M Carme Carcasona Boquet de ca la “Basilia”. Les dues de la tercera fila són, a l’esquerra, Alba Curt i, al seu costat, Conxita Oró. De les tres que queden al darrere només s’identifica la que està més a la dreta que és, M. Lluïsa Colom.

Com podeu veure la gent va seguint la comitiva d’una manera desordenada.

L’allau de criatures avança per davant de la Universitat. Les dues nenes vestides de carrer són M. Tresa Falip i Paquita Riera. Porta el pendó M. Teresa Tardá d’una família que va viure, fa molts anys, al carrer Combat a costat de casa meva. El seu pare es deia Pompeio i la seva mare Palmira que deunidó!. A la seva dreta hi ha la Felisa Cos, que ja fa anys que no està entre nosaltres. A l’altre costat Dolors Villarroya Massana, dels Villarroya que vivien a la carretera de Tàrrega. Al seu costat L’Angelina Estany, la filla petita de cal “Birlota”. Els seus pares tenien la botiga de comestibles al carrer Combat i vivien al lloc on hi ha els pisos de “cal Suau”. Al seu darrera hi ha la Mercè Gasol, filla dels propietaris de l’estanc Gasol del carrer Major. Es va casar amb un japonès i ha viscut quasi tota la seva vida al Japó.

Tornem a veure el mateix pendó. A l’esquerra Dolors Vila, la filla del recader Vila del carrer General Güell. Sembla que portaven dos pendons. La resta no estan identificades.

El torn dels nens. Deunidó també com llueixen! Alguns anaven abillats amb vestits de mariner, amb galons, amb jaquetes curtes o llargues… en fi tot un ventall de possibilitats que deixava el camí obert al lluïment. D’esquerra a dreta Jaume Carcasona Vila, Enric Villarroya Massana dels Villarroya que el pare va ser director del Banc Espanyol de Crèdit. Al seu costat, Josep M. Riera de la Merceria Riera. D’un blanc impecable Francisco Torné Cardona de la carnisseria del carrer Combat que fa poc va tancar les seves portes. Ja fa anys que ens va deixar.

Josep Subies i Antonio Castellá són els dos nens de la primera fila. Al darrere, Manel Seoane, que va viure i morir a Madrid. Al seu costat, Tomàs Vaguer Peropadre, que fa uns quants anys va anar a viure a Igualada. Porta el pendó Josep Mas i aguanta el cordó, vestit de fosc, Josep Xandri, de la “Renault”.

Els nens sempre al davant!!!!!!

D’esquerra a dreta: Ramon Font, que va ser periodista, especialment destacat com a corresponsal a Lisboa, Xavier Sáez Pereta, els seus pares tenien una carnisseria on hi havia la Caixa de Catalunyna i, actualment és qui ha restaurat “cal Pereta”, la seva casa pairal del carrer Combat, no identificat i Joan Puig de “Cal Puig del Ciment” que vivien a la última casa de mà esquerra del carrer Victòria, ja tocant a la via, i que va ser molts anys director d’un prestigiós col·legi de Barcelona.