Avui al migdia pot ser que molts cerverins i cerverines s’hagin preguntat pels inusuals tocs de campanes que s’han pogut escoltar. La resposta és que avui es commemoren uns fets històrics que van tenir lloc el 1875. És per aquest motiu que els campaners de la ciutat han tocat el Toc de Sometent. Aquest toc estava destinat a avisar als veïns de la ciutat d’un perill imminent. A continuació s’han pogut escoltar 48 batallades fetes amb la campana més important de totes: el Seny Major. Aquestes 48 batallades són en record de les 48 víctimes que hi va haver a Cervera en motiu de la tercera guerra carlina.

Pels que no esteu informats d’aquests fets podeu llegir aquí el que va passar en aquell llunyà 16 de febrer de 1875. La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc entre del 1872 al 1876. El pretendent al tron del regne d’Espanya, Carles VII va cridar a la revolta el 15 d’abril de 1872 i va ser escoltat principalment al País Basc i Catalunya.

Cervera estava ocupada per les forces del rei Alfons XII, cap d’un govern liberal, que estaven allotjades a la Universitat. Els carlins que tenien el crit de “Dios, Patria y Rei” van intentar conquerir la ciutat de Cervera. L’atac es va produir la matinada del dia 16 de febrer de 1875 i l’aferrissada lluita va durar tot el dia sent un dels principals escenaris l’actual carrer Combat. La batalla va acabar amb un balanç de 48 morts i 260 ferits entre banda i banda. Per la banda dels carlins es comptabilitzaren 32 morts i 200 ferits i per les forces de Cervera 16 morts i 60 ferits.

Va ser una batalla de poques hores però que va deixar imprompta a la ciutat. Al cap d’un any es van canviar els noms d’alguns carrers protagonistes dels fets. El carrer dels Caputxins va passar a dir-se carrer Combat. El carrer del Corral del Bestiar passà a carrer Rondes, el carrer del Bordell se l’anomenà carrer Soria i el carrer Travesser carrer Burgos. Els noms de Soria i Burgos van ser posats en record dels regiments que varen defensar la ciutat. El nom del carrer Victòria també ve d’aquests fets.

Quan es va acabar la guerra a tot el país, al mig del cementiri de Cervera es va alçar un monument, monòlit, en memòria de tots els que havien perdut la vida, amb l’esperit d’oblidar vells odis i velles diferències.

Aquest monolit va ser enderrocat pels feixistes després de la guerra civil.

I, cada any, el 16 de febrer, a les 3 de la tarda, una manifestació sortia de l’Ajuntament, anava al cementiri on uns nens dipositaven una corona de flors al peu del monument, tornava a la plaça Major i allí es dissolia.

Com que aquesta mena de processó no era religiosa sinó civil, els homes, en dues rengleres, una a cada vorera, en comptes de prendre-hi part amb una atxa o un ciri, el que feien era fumar una fària o un havà perquè es notés ben bé la diferència amb les tradicionals. La gent va començar a dir-ne La processó del puro i així va quedar.

Mentre durava, les campanes de Santa Maria no paraven de tocar. Els so de les seves batallades seguia i cobria tot el recorregut. Durant la processó es tocaven totes les campanes en tocs alternants. el dia abans, el 15, la vigília, també es tocaven totes a festa. I el mateix dia 16 es feia un toc general a les 5 del matí perquè en aquesta hora havia començat la lluita entre carlins i liberals el 16 de febrer de 1975.

En aquestes properes imatges podreu veure diferents moments de la Processó del puro. Cal dir que no són totes del mateix any. En aquestes primeres la neu havia fet acte de presència. Veure aquests nens amb pantalons curts, avui, ens resulta impenssable!

Els tres nens encarregats de portar la corona que dipositaran al peu del monument surten de l’Ajuntament acompanyats de tots els participanta a la processó.

Aquest home alt que porta l’abric fosc és el pare dels germans Doménec, Francesc i Marta.

Moment de l’ofrena. com podeu veure també hi ha els macers.