Amb aquest post el blog dóna per tancada la informació sobre la vila de Torà.

L’encetem amb l’Ajuntament de Torà està situat en un edifici que combina elements arquitectònics medievals i neoclàssics.

El dia que es van fer aquestes fotografies a la façana s’hi podia veure un gran llaç de color lila.

La casa de la vila de Torà, antic Hospital dels Pobres, és un monument protegit com a Patrimoni Arquitectònic Català.

Ja vaig esmentar que a Torà fa molts anys es tenia el costum de pintar de blau. Ben a prop de l’Ajuntament s’hi poden veure aquestes restes de pintura que embellien un sostre.

La plaça de la Vall és un espai de grans dimensions que té el seu inici a la Casa de la Vila. A ambdues bandes hi ha edificacions i, per l’amplada que té, també s’hi troben fileres d’arbres que donen ombra a l’estiu.

Detall d’un dels edificis.

Fins i tot hi ha un petit parc infantil. Aquest bar sembla que és un punt de trobada molt freqüentat.

Bonica façana d’un dels edificis que es troben en aquesta plaça.

Aquest altre edifici és on s’hi troba un restaurant de nom.

Els arbres, de full caducifòlica, ja començaven a veure’s despullats.

Tota una gamma cromàtica pinta les façanes dels habitatges.

Les vistes d’aquesta plaça son magnífiques. El terreny elevat del fons, amb el monestir de l’Aguda quasi bé al capdemunt, resulta una vista molt atractiva.

Ja fóra de la plaça de la la Vall hi ha un immoble, cal Ventureta, on als baixos s’hi troba un Museu de la Fusteria.

Torà, com molts altres pobles també té el que anomenaríem el cafè de tota la vida. És conegut amb el nom de La Toranesa i té l’encant d’aquells llocs amb molta història i molts anys a l’esquena.

Amb aquesta vista poc corrent, en la que es veu molt bé com la plaça de la Vall es tanca, amb la Casa de la Vila al fons, i que, alhora, s’obre, com un ventall el paisatge del fons queda per acabada la informació donada sobre aquest poble que amaga sorpreses impensades, racons amb història, carrers i places amb encant…i molt més, cosa que fa que tot plegat es recomani fer-hi una visita amb la seguretat de que no decebrà.

Hi afegeixo una fotografia d’aquest fantàstic mural que hi ha al forn de pa que havia sigut de “cal Argerich” i que, actualment, en tenen cura els de “cal Pereto” de Sanahuja. És obra d’un artista de Verdú, l’Enric Orobitg.. Quan el vaig veure per primera vegada, me’n vaig enamorar i, vaig contactar amb ell per encarregar-n’hi un. Ja fa una pila d’anys que llueix a la façana de l’antic forn de pa de “cal Delfin”, al carrer Combat,24 de Cervera. Va fer una preciosa reproducció del Campanar de la ciutat.