Avui ens trobem a la plaça de l’església que, com altres racons d’aquesta vila, té molt encant. Malgrat que les façanes de les cases que aboquen a aquesta plaça han estat reformades en època moderna, s’han conservat gairebé intactes les columnes que suporten els embigats de la porxada, la qual ocupa tota la cornisa de migdia d’aquest espai.

La casa de les Monges acollia el convent de les Germanes Dominiques de l’Anunciata que es dedicaven a guardar infants i a l’ensenyament. Avui funciona com a casa de colònies.

En la part baixa d’aquest edifici hi havia un forn de pa.

Crida l’atenció el pomet de flors que hi ha a la barra que sosté el rètol.

Aquesta parra gegantina crida l’atenció per la grandària del seu tronc i per l’escampall de branques que projecta damunt diferents habitatges.

Portals, arcs i llindes fan un conjunt molt intereesant.

Detall del drac, que hi ha tocant a la porta de la foto anterior, i que està treballat amb ferro.

A la dreta d’aquí hi ha un pas que ens portarà a la zona de darrera l’església.

L’edifici més important d’aquesta plaça és l’església de Sant Gil que és un temple d’estructura gòtica tardana, format per una sola nau amb capelles laterals.

La porta principal, a la façana de migdia, està emmarcada per columnes que podríem qualificar de “reinaxentistes” amb sengles fornícules a banda i banda i a la part superior.L’interior de l’església és gòtic.

Pedra i ferro conviuen en harmònia.

Aquests estris de pedra avui transformats en jardineres, s’aprofiten per embellir racons.

L’església vista per la part de darrera.

Com podeu veure les parets d’aquest habitatge s’ajunten amb les de l’església.

Detall.