Sortim de nou de la deliciosa plaça de la Font i passem, després d’accedir-hi per una rampa, per aquest racó amb dues voltes, que funciona com a mirador de la plaça…

… i pugem per un carrer ben costerut que dóna accés a uns dels racons més bonics de la vila de Torà.

El primer que vèiem és aquest finestral que hi fa molt goig…

El nom del carrer indica que estem la part vella de la vila.

Els veïns hi tenen molta cura ja que tot el recorregut està ajardinat.

Detalls posats amb gust donen un plus d’encant a les façanes…

Seguim caminant i ens trobem, altra volta, amb aquests sostres embigats que són un element molt representatiu de l’arquitectura de Torà. Al fons, a mà esquerra, s’hi veu una balconada amb una barana de ferro, que crida l’atenció.

Un lloc dedicat a tatuatges, conviu amb pedres centenàries.

La bellesa de la simplicitat queda ben palesa en aquest racó on la fusta, la pedra i el ferro en són els protagonistes.

Santa Àgueda, és una figura que mereix especial atenció quan es parla de Torà, ja que aquí hi tenen una devoció especial. En aquest espai, sota una volta, s’hi troben una reproducció dels Goigs…

… una interessant explicació de la devoció a la santa…

… i una fornícula ben protegida amb una porta envidrada i emmarcada per dos fanals, que protagonitza la figura de Santa Àgueda.