Seguim amb el recorregut per Torà. L’encetem a la plaça de la Font que crec que és un dels llocs més bells de la vila. És una plaça que ha canviat de nom en diverses ocasions. Amb motiu de la visita del rei Alfons XIII, l’any 1907, se li posà el nom del borbó. En el temps de la República es digué plaça de la República i, més tard, tornà a ser plaça Alfons XIII. Sortosament avui se la coneix com plaça de la Font.

La construcció més destacada és la Font de la vila (1608) que és una edificació rectangular, que amaga l’aljub. Està coberta a doble vessant de lloses.

El frontal està protegit per un porxo amb un arc de mig punt.

El mur dret té adossada una pica subdividida en tres compartiments que servia per rentar la verdura.

També s’hi observa una torreta de totxo, construïda posteriorment, amb la finalitat d’airejar l’aigua d’entrada.

La part de darrera és ocupada per un gran safareig amb lloses inclinades per rentar la roba.

El cementiri crida l’atenció per diferents motius. Em va sorprendre els acabats dels sostres que estan farcits de pedretes escampades per tota la superficie.

Aquest cementiri té una forma peculiar: un rectangle amb una capçalera semicircular, que recorda la planta d’una església amb absis rodó i, fins i tot el perfil d’un circ romà.

Havent observat aquest curiós cementiri cal seguir el camí …

… i aquí, a l’esquerra. i a peu de muralla, és on un bany d’astorament inunda els ulls. Es possible que aquestes restes, que estan exposades a la vista, siguin ossos humans? Doncs si, ho són!

Sembla que aquestes restes estaven enterrades a peu de muralla i, en un esllavissament, van sortir a la superficie.

Aturar-se i endevinar de quina part del cos humà es cadascun d’aquest ossos resulta una sorpresa que, personalment, em deixà bocabadada. Mai havia vist res de semblant!

Respectuosament tractats, romanen a l’aire lliure amb la companyia d’una ofrena floral.

Cal seguir fent camí per anar descobrint les moltes sorpreses i belleses d’aquesta vila.