una mica de tot arreu

Torà (1)

Torà és una localitat que havia visitat diferents vegades però sembla que només vaig conéixer els punts més cèntrics i, encara no tots.

Ara que l’he recorregut bé puc dir que té molt encant. Ha estat una sorpresa trobar tants espais bonics i ben cuidats en carrers, carrerons, places i racons, edificis, detalls… en fi, ha resultat un plaer fer una bona descoberta per aquest poble segarrenc.

A Torà hi ha un carrer que em va cridar molt l’atenció ja que, tot i que és ben curt, s’hi troben una gran quantitat d’elements que fan un conjunt molt atractiu. Balcons, reixes, portalades… tot, sumat, fa un lloc especial ple de detalls i, amb unes perspectives molt curioses.

Un rètol ceràmic senyala el nom del carrer.

Els fanals es fan mirar pel seu disseny tan treballat.

Aquest balcó crida l’atenció per la seva semblança amb una gàbia. Tancat amb un bon pany sembla que assegura de que no hi pugui entrar algú indesitjat. Hi contrasta la presència d’un parell de palmons secs que ens recorden festes religioses en temps de Psqua.

La manera com s’han tractat les obertures d’aquests habitatges ofereix un contrast peculiar. A l’esquerra, un balcó amb una reixa que busca l’amplitud i s’oposa a l’altre, que queda engabiat amb el ferro que el tanca.

El toc tardorenc de l’heura acoloreix de vermell el cim de la façana.

Aquesta finestra de l’esquerra també es fa mirar amb la quantitat de detalls que mostra. Fins i tot, a sota, hi té un petit ornament ben curiós.

Una altra perspectiva d’aquest racó.

La gama cromàtica fa més lluït aquest indret: el to pedra de les edificacions de la dreta fa destacar el groc i verd del fons. La tonalitat rosa de l’edifici que hi té a la vora, completa aquesta harmonia de colors.

En temps de flors, tots aquests testos que s’hi veuen, segur que contribueixen a alegrar aquest espai pintant-lo amb pinzellades de colors.

Aquesta portalada de fusta, emmarcada per un conjunt de pedres, amaga un secret.

Veure aquesta petita espitllera oberta fa que la curiositat empenyi a fer-hi una ullada per descobrir el que hi ha a l’interior.

Uns detalls de natura morta embelleixen la porta de fusta.

L’ull troba un pati interior amb un embigat en primer pla i un bonic conjunt de detalls decoratius. Tot plegat fa que aquesta descoberta enamori.

El conjunt atapeït de plantes aromàtiques i silvestres contrasta am la composició ceràmica que protagonitza la figura d’algun sant.

A través d’aquest vidre possiblement, si hi hagués llum, es veuria un cup o altra sorpresa especial.

La façana de fons rosa empolsat hi té escrit al damunt el nom de la casa. Cal Marí hi diu.

Pedra, fusta i ferro.

Detalls que fan que una porta petita esdevingui una mostra de com eren els tancaments en altres temps.

La sortida del carrer Sant Sebastià en porta a passar per sota un sostre embigat, molt típic de Torà, ja que se’n veuen força d’aquests construccions en molts altres llocs de la població.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: