Els viatges programats es van haver d’interrompre i no se’n van poder planificar de nous en el temps que ha tocat, i toca viure, amb el covid 19.

Quan va passar els moments més durs de confinament ja es va poder pensar en desplaçaments. De moment, en llocs de proximitat. El primer, a Montserrat. Va ser el dia 15 de juliol.

Coneguda, estimada, caminada, recorreguda, venerada muntanya que, aquesta vegada, presentava un aspecte ben insòlit. No hi havia gent. En aquest temps de l’any sempre hi ha molts visitants i, en aquells moments, la plaça estava quasi bé buida. La poca gent que voltava per allí, en aquella hora, estava dins l’església seguint la misa.

La figura de Sant Jordi de Subirachs, sempre atenta, t’anava seguint amb la vista mentre passaves.

El Museu i altres instal·lacions estaven tancades.

Sense gent…

Aquí es pot veure la major part de la gent que estava a Montserrat. Impensable en el mes de juliol!!!!

Aquesta és la preciosa peça lumínica que la Segarra va oferir a Montserrat.

La sortida…

… que porta a l’espai destinar a dipositar espelmes.

Fent el camí de retorn.

Sempre les vistes a Montserrat resulten precioses.

Aquesta primera sortida en temps de Covid va resultar una alenada d’aire fresc i em vaig adonar que ara, de moment, el que tocava era fer viatges de proximitat mantenint sempre les normes de seguretat.