Un cop visitat el taller barroc que estava muntat a l’avantsala de l’exposició passem a l’interior de l‘Antiga Biblioteca de la Universitat per tal de gaudir de l’exposició.
Contràriament a la imatge que tenim, la producció artística de Catalunya dels segles XVII i XVIII va ser molt destacada i abundant. Cervera no va ser pas una excepció: els interiors de les cases nobles, les esglésies i convents, els edificis civils, les places i carrers i, és clar, la Universitat, van acollir l’expressió artística d’aquella societat de l’Antic Règim.
Les grans pèrdues patrimonials d’ençà de la Guerra del Francès i de la Desamortització, que deixà abandonat un patrimoni d’incalculable valor, van culminar-se en els primers mesos de la Guerra Civil espanyola. En pocs dies, el paisatge majoritàriament d’època renaixentista i barroca que moblava els interiors religiosos i domèstics de Cervera i d’arreu del país va quedar reduït a no-res, a cendres i records d’un passat de porpra i or.
Les restes d’aquell naufragi patrimonial, de fet, són les que es mostren encapsulades en aquesta exposició que representa només un bocí d’allò que va ser. Els retrats reials de la Paeria, les escultures dels grans retaulers, i les obres dels pintors Bernat Amorós i Antoni Viladomat, entre altres, representaran part d’aquella esplendor artística.
Passem doncs a visitar l’espai expositiu.
Imatges i composicions tallades en fusta.
El color de fons era un elegant to de gris que feia que els elements exposats quedessin d’allò tan bé.
Cadascuna de les peces tenia un rètol que informava d’ella al detall.
Pintures i fragments de vistoses moltllures…
Quadres de gran format acompanyats d’altres de mida més petita.
Un mural ceràmic.
Una exposició molt ben presentada i molt atractiva de veure.
En el proper i darrer post dedicat als Artesans del Barroc podreu veure més imatges d’aquesta exposició.
