Aquest segon post, dedicat al campanar en temps de confinament, queda encetat amb dues imatges de la sortida del sol. Com deia en el post anterior, per com està situat aquest monument, mai pot ser un fons per la posta de sol, des de l’angle en que el veig des de casa.

A l’hora baixa hi ha una llum que, per la seva càl·lidesa, resulta ben apropiada per obtindre imatges que acostumen a resultar.

Aquest any, amb pluges tan abundants, les herbes han crescut d’una manera forasenyada. Davant de casa, donen el contrapunt al campanar.

Al fons i, emmarcat per una finestra, resulta sempre agradable de veure’l.

Amb el brancatge del pi que sembla que se li vulgui apropar…

… o amb unes boniques flors blanques, sempre llueix esvelt, orgullós i bell, el vell símbol de la ciutat.

Fent camí cap a Granyenella i, a prop del Molinet, al fons, ens espia.

En aquest temps de coronavirus no poden oblidar la mascareta. Jo porto sempre la KN95, que sembla que filtra fins a un 98 per cent. Però per damunt, hi he posat aquesta tan bonica de Brioxtricot, que hi queda molt bé.

Per caminar pels afores, és obvi que no cal portar-la. Però tenir-la a mà en cas de que es trobi algú i s’hi vulgui fer petar la xerrada, resulta imprescindible.