una mica de tot arreu

Estimat Campanar…(1)

Vaig encetar el 2020 al peu del campanar de Cervera amb molt bona comanyia.

il

En l’inici d’un nou any sempre penses que et portarà i es demana que, al menys, ens doni salut que al cap i a la fi és el més important.

Ni en les fantasies més estranyes, tot i imaginant alguna cosa que podia passar, hi entraria el que ens esperava: el coronavirus. I ben poc que va trigar i ben de pressa que ens hi hem hagut d’adaptar. No ha tocat altra.

Cadascú ha adaptat les pautes del seu temps i dels seus projectes reconvertint-los i ajustant-los al nou temps. Això ha fet que tot el que es podia fer des de la llar és potenciés i es busquessin noves maneres d’espavilar-se. Personalment pel que fa al blog m’ha servit aquest temps sec de notícies locals per editar un munt de material atrassat. Alhora, he anat captant imatges del campanar que, sense moure’m de casa, podia anar fent.

En aquestes properes imatges fetes totes en el 2020, en les que el protagonista és el campanar de Cervera, podreu veure diferents moments captats des de casa i, alguns altres, pocs, des del carrer del davant o des d‘algun altre indret.

Aquesta fotografia està feta el divendres dia 13 de març, el dia que les escoles van tancar portes i semblava que sortir a passejar podia ser una opció. La fotografia està feta des de la zona del castell.

c9

Per la orientació del campanar ell mai serà protagonista de les espectaculars postes de sol amb les que gaudim des de Cervera però, sí que queda en pot ser en el moment de la sortida del sol. No sempre, més aviat poques vegades, per això cal estar a l’aguait els dies en que el fons es mostra espectacular a primera hora del dia. I cal ser ràpid perquè sovint aquestes meravelles duren ben poc.

c3

c4

Quais bé sempre quan el sol se’n va diu un últim adéu a la zona del casc vell de Cervera i, per descomtat al campanar, creant uns efectes especials, com una mena de bany de llum extraordinari.

Hi va haver un dia, després d’una bona pluja que aquest efecte va ser enlluernador. Mai havia vist res de semblant. La llum daurada va omplir de resplendor tota aquesta zona i, en adonar-me’n, vaig haver de córrer per agafar el mòbil i poder-ho captar. Em va anar just perquè el fenòmen va ser de curta durada. A més la fotografia, encara que ho mostra, poc té a veure amb el que va ser la realitat.

c13

Abans d’ahir una fosca grisor anunciava tempesta. Després no va ser tanta la pluja però, la ventada que va portar abans, sí que anunciava quelcom més greu. Tot anava d’aquí cap allà amb voleiant bojament amb els forts cops de vent.

Les plantes, ja ben florides, donen serenor a aquest moment.

c21

El gat de casa, rondaire des de sempre, també va estar confinat una bona pila de dies. Ell no para i aquí dóna l’esquena al campanar.

c11

A quatre passes de casa la ginesta floreix amb les seves vistoses floretes d’un groc llampant. 

Se’n pot gaudir amb el campanar a la banda de la dreta o bé situant-lo a la banda esquerra.

c22

c23

La Torre del Moro, des de casa, es veu quasi bé al davant. Aquest va ser el primer lloc triat per anar a fer la caminada en el mode Fase O. Un dia preciós, una tarda llarga, un retrobament amb gent que també passejaven i una visó espectacular de la vall del Ondara va deixar un molt bon gust d’aquesta primera sortida.

c16

En el proper post…més campanar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: