Deixem Montcortes i ja enfilen cap a l’Aranyó, que hi és ben a prop.
Sorpresa en veure la fragilitat d’aquest valent sobrevolant la Marxa.
Una imatge icònica: el castell de l’Aranyó, els marxistes i l’ala Delta que dóna un contrapunt de lleugeresa a les edificacions de pedra que s’arraïmen al voltant del castell de l’Aranyó.
La gent es prepara pel primer avituallament. Aquí hi haurà esmorzar per a tothom.
La pedra, aquest mateial bell i noble, és emprat en totes dels construccions.
També s’hi troba el primer control.
Tothom treu la targeta per tal de que els que tenen cura del control la passin on toca.
A la primera taula preparada pels esmorzars hi trobem la Queralt. Des de molt petita l’hem vist ajudant com a voluntària a la Marxa dels Castells. Amb els anys l’hem anat veient créixer.
Marxistes fent un descans. Val a dir que eren uns quants els gossos que participaven a la Marxa.
Una figura de l’escriptor nascut a l’Aranyó, Manuel de Pedrolo, s’ha posat fa poc temps en aquest magnífic mirador.
Dempeus, amb aquesta placa informativa al davant, i d’esquena al paisatge, sembla que observi l’arribada de tota aquesta gentada…
Des de la finestra del local social, on un grup de voluntàries i voluntaris tenien cura de la xocolata desfeta, es podia veure aquest sinuós camí amb la gent que s’anava allunyant de l’Aranyó.
És curiós com en els 54 km. que té el recorregut d’aquesta Marxa es passa per lloc plens de contrasts i tan fotogènics. Un cami, que sembla emmurallat per arbusts segarrencs, mostra un verd enfosquit
En contrast, un espai obert, amb un verd brillant i un cel net i d’un blau intens.
Aquesta Marxa té molts atractius!!!!
