Deixem enrere l’Aranyó i anem seguint per la ruta que, com podeu veure en aquesta senyal que hi ha a l’esquerra, està molt ben marcada.

Hi havia dues persones de Guissona, pare i filla, que feien d’escombra. Passaven els últims i anaven treient totes aquestes tires de plàstic per tal de no deixar cap deixalla.

La massa compacta de marxistes ja es va desdibuixant i el camí resulta molt agradable i tranquil.

Aquesta colla aprofiten per fer una parada i fer-se un massatge als peus.

Una altra colla que van plegats i posen, amablement, pel blog.

Tot està molt ben senyalitzat i resulta impossible perdre’s.

Unes imatges insòlites d’un paisatge totalment modificat: el pas del canal Segarra-Garrigues.

Un altre dels molts atractius que es troben en el recorregut de la Marxa dels Castells és el poder gaudir amb construccions especials que resulten molt atractives.

Sempre, la florida dels ametllers i altres arbres, era d’una fotogenia impactant. Aquest any, com he dit en un altre moment, no se n’ha pogut gaudir. El temps, amb la calor fóra de lloc i les fortes ventades, han fet que quasi no es pogués trobar cap arbre amb flors.

Arribada a Sisteró.

Aquest edifici, en el que s’hi troba el Museu de la pagesia, lluïa aquest bonic rellotge de sol.

Sortim a camp obert de nou i marxem en direcció a Les Pallargues.