La Seu de Manresa és una basílica que, especialment de nit, llueix meravellosa dalt de la part més alta de la ciutat. Si la capital del Bages tingues bisbat (pertany al de Vic),  es reconeixeria com una catedral.

Visitar el su interior és del tot recomanable. L’amplada de la nau, superada a Catalunya només per la de la catedral de Girona, és impactant.

Fent un recorregut per aquest inmens espai, presidit per la Mare de Déu de l’Alba, cal fer una parada a la capella de l’Esperit Sant per admirar el retaule de Pere Serra datat al 1394 i que li fou encarregat pel gremi de cuireters.

Baixar a la cripta, que resulta inolblidable, especialment per la gent de Cervera, ja que l’autor de l’obra és Jaume Padró del que a la nostra ciutat en tenim dos treballs meravellosos: el Paranimf de la Universitat i l’altar del Santíssim Misteri a l’església de Santa Maria.

Veure aquesta cripta i associar-la a l’esmentat altar és del tot correcte ja que ens el recorda i molt però, fet amb un tamany més reduït.

El treball d’aquest conjunt és excel·lent i, a part de la peça central, els medallons i altres figures que embelleixen els laterals són dignes d’admiració.

En aquestes properes imatges en podeu veure algunes en detall.

En sortir, a l’hora baixa del sol les pedres canvien de tonalitat i fan que un color ben càl·lid envolti el conjunt.