una mica de tot arreu

Òpera, passió, poder i política a Caixa Forum Barcelona

Fa molts dies que el blog no ha publicat res. El darrer post es va editar el dia 10 de desembre. Viatges, feina, reunions, trobades, festes nadalenques…han obligat a fer una parada molt llarga, com mai s’havia fet. Amb aquest post s’espera retornar a la normalitat donant les gràcies a les moltes persones que hi han entrat, no per veure nous posts, però sí per revisar-ne dels editats. Tenen tot el meu l’agraïment ja que, només en aquest mes de gener, fins al dia d’avui, s’han comptabilitzat 1.239 entrades.

Ara caldrà acabar amb l’objectiu de donar informació de totes les activitats programades dins de Cervera Capital de la Cultura Catalana així com també de moltes altres activitats lligades a les passades festes nadalenques.

Avui, el que trobareu és un recorregut per les sales de l’exposició que amb el nom d’Òpera, passió, poder i política es pot visitar a Caixa Forum de Barcelona

o

És una exposició que, amb la iniciativa del Victoria and Albert Museum de Londres, fa un recorregut de quatre-cents anys per la història d’aquest gènere i la seva relació amb el poder i la societat. A través de vuit ciutats europees, entre elles Barcelona, la mostra posa accent en determinats periòdes i cambis socials a Europa. Comença amb la Venècia renixentista de Monteverdi i acaba amb la Unió Soviètica dels anys trenta del segle XX.

El recorregut es fa amb uns auriculars que permeten escoltar fragments d’òperes passant per diferents teatres d’Europa: Venècia, Londres, Milà, Paris…per tal d’entendre el context particular de cada òpera i la seva relació amb la ciutat que es va estrenar.

La presentació del primer tram de l’exposició resulta molt espectacular.

c1

c2

c4

c5

c9

c11

Peces de vestuari fetes servir en diferents representacions es mostren amb tot el seu esplendor.

c3

c6

c12

c13

Altres objectes, com aquest piano tocat per Mozart a Praga el 1787, donen relleu al contingut.

c7

c8

Nabucco, la coneguda obra de Verdi estrenada a La Scala de Milà, no hi podia faltar.

c10

Hi ha infinitat d’elements: quadres, fotografies, objectes variats, cartells… que completen la informació vinculada a l’òpera.

c14

Pel que fa a Barcelona i al Gran Teatre del Liceu l’obra triada va ser Pepita Jiménez, amb un argument que confronta la societat, ja que és una història d’amor entre una vídua de vint anys amb un seminarista, que finalment deixa el seminari per amor.

En primer pla, el piano d’Isaac Albéniz, autor d’aquesta obra.

c15

Fotografia del compositor Isaac Albéniz

c16

Aspecte parcial de la sala dedicada a aquesta òpera.

c17

Queda tancada amb aquesta darrera imatge visualment atractiva la breu informació que ha transmés aquest post, ja que la visita a l’exposició dura una hora i mitja i, per tant, aquí només heu pogut veure-hi unes pinzellades.

Tant si sou amants d’aquest gènere musical com si no aquesta exposició no us decebrà.

c18

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: