Aquest petit país, que era una de les sis repúbliques que formaven part de l’antiga Iugoslàvia, semblava que havia de mostrar-se com un territori més aviat empobrit i allunyat de llocs interessants.
La sorpresa va ser majúscula en visitar la capital, Skopje, que és la joia desconeguda dels Balcans, ja que és una ciutat plena de magnífics monuments que, de cap manera, m’esperava. M’hi vaig trobar el dia que els musulmans havien acabat el Ramadà i tot el país estava de festa. Com que hi ha dues religions dominants: musulmans i ortodoxes, fan festa nacional per les dues festivitats més rellevants d’aquests cultes: el Ramadà i Nadal.
Al barri musulmà s’hi troba “Old Bazar” que és un dels bazars turcs més grans i més antics d’Europa herència del pas dels turcs per aquesta terra. Com he dit aquest dia tot estava tancat i per tant poques fotografies es podien fer.
En aquestes properes imatges podeu veure un carrer del Vell Bazar Otomà i un parell de mesquites que es troben en aquesta zona.
En aquests carrers estretets es poden veure els minarets de les mesquites que sovintegen els musulmans.
Hi ha molts monuments d’unes mesures impressionants. Aquest està dedicat al “Guerrer” però tothom sap que representa la figura de Philippo II de Macedònia, pare d’Alejandro el Magno.
Ben a prop del monument dedicat al “guerrer” hi ha aquesta font que també adopta mesures monumentals. Està dedicada a les mares.
La ciutat està lena d’escultures grandioses que no deixen indiferent qui la visita per primera vegada.
Aquest teatre és el contrapunt als edificis lletjos que va deixar la època comunista. Completament restaurat dóna gust de passejar pels seus voltants per la gran quantitat d’escultures que s’hi poden admirar.
