Després d’explicar en els anteriors posts els principals atractius de Montenegro avui el post es centra en la capital, Podgorica.
Val adir que és una ciutat sense massa interés, construïda amb els stàndars urbanístics comunistes ja que va ser destruïda quasi del tot durant la Segona Guerra Mundial. Hi ha molts edificis de formigó posats al llarg de grans avingudes. Tot plegat bastant blanc o gris. És una de les capitals menys poblades d’Europa ja que té poc més de 150.000 habitants. Durant molts anys se la coneixia com “Titogrado” en honor del general Tito que va governar durant decàdes l’Antiga Iugoslàvia.
Diuen que és la capital europea més calorosa ja que aquí s’arriba fàcilment als 40º.
L’any 1714 va ser conquerida pels turcs que van donar a la ciutat un aspecte oriental. Tal com s’ha esmentat abans recordar que durant la segona guerra mundial va ser bombardejada 62 vegades quedant totalment destruïda.
Acontiuació podeu veure un parell d’espais fotografiats de nit.
El riu travessa la Podgorica. Aquest pont, conegut com el del Mil·leni és el més vistós de la ciutat. Està damunt el riu Moraca que divideix la ciutat en dues formant un ampli canyó.
Monument dedicat a la música. És troba al costat del riu i no s’entén a qui va dedicat perquè està escrit en lletres ciríliques.
Une grup escultòric que crida l’atenció.
Aquesta torre coneguda com la Torre del rellotge és l’únic edifici que es conserva d’abans de la segona guerra mundial.
Aquestes portes tan gruixides són les que tancaven l’accés als soterranis on s’amagaven els habitants de la capital quan queien les bombes sobre la ciutat en el temps de la guerra dels Balcans.
Aquesta catedral coneguda com la de la Resurrecció de Crist està construïda emmig d’un gran esplanada. És grandiosa.
El que veus quan entres et deixa totalment bocabadat. Uns interiors espectaculars, amplíssims i luxosos és el que trobes al seu interior. Totes les parets i els sostres estan pintats. No hi queda un centímetre al descobert. El seu estil arquitectònic està dins de l’arquitectura bizantina.
Mireu aquestes fotos i us adonareu de que no tenen res a veure amb la resta de la ciutat. És una catedral dedicada al culte ortodoxe i la gestionen els serbis.
Després de la cruenta Guerra dels Balcans la gent de Montenegro no té cap simpatia respecte els serbis. Per tant, aquesta catedral, que suposa un espai serbi dins Montenegro, més aviat se la miren amb recel.
Es va començar a construir l’any 1993 i es va inaugurar l’any 2013.
