El 12 de setembre va tenir lloc un recorregut per la Casa d’Hermínia Grau que va anar a càrrec de Mònica Piera.

La Casa Duran i Sanpere s’ha explicat, habitualment, a partir dels seus homes i, per contra, les dones han omplert silenciosament els seus espais i han estat invisibilitzades. Malgrat la seva potència intel·lectual, l’Hermínia Grau i Aymà i l’Eulàlia Duran i Grau, han quedat a l’ombra d’Agustí Duran i sanpere, el seu home i pare respectivament.

Tot i que la casa (ara casa Museu) és un dels espais més rellevants per poder construir una història de les dones, ens adonem que existeixen certes desviacions en els projectes d’investigació que beneficien les entitats de gènere hegemòniques en detriment de les minoritàries. És per això que proposem la revisió de l’inventari dels objectes de la casa per integrar la perspectiva de gènere en les eines de descripció de l’objecte, així com en el camps de la descripció, per no ometre referències al gènere.

Així doncs, proposem una revisió dels inventaris de la Casa museu que permeti la seva actualització i, al mateix temps, que ens faciliti desenvolupar nous relats.

La inauguració del Safareig de Sant Francesc va tenir lloc el dia 13 de setembre. Es van poder veure les obres de recuperació i restauració a través d’unes imatges projectades a la paret del fons així com també escoltar una sessió de contes “Fem safareig” a càrrec de Patricia Mcgill.

Va ser una inauguració complicada ja que en el moment de començar la pluja va fer acte de presència. Després d’una estona i, quan semblava que el remull havia minvat, es va seguir amb l’acte. Al cap de poc, va tornar a ploure amb una considerable intensitat de manera que podem dir que aquest safareig buit sembla que volia omplenar-se amb moltes ganes. En fi que va ser una inauguració passada per aigua.

Recordem que aquests rentadors públics van estar en ús fins no fa gaire. Es trobaven molt propers al convent homònim del segle XIII, en els barris baixos de Cervera i eren un dels dos únics safareigs públics que hi havia a la ciutat. A partir de fotografies antigues podem observar que estaven formats per una sola bassa rectangular de pedra picada amb rentadors de lloses de pedra. Entre els anys setanta i vuitanta del passat segle XX, una pala mecànica els va destruir parcialment i els va cobrir de terra i runes. Algunes de les lloses van ser trencades i altres espoliades. Ara, després d’un projecte d’excavació i recuperació d’aquest element, el safareig s’ha pogut restaurar i retornar al seu aspecte original.

En aquestes properes imatges cedides pel fotògraf cerverí Jordi Prat podeu veure diferents moments de la inauguració.