Pontevedra és una ciutat ben animada i amb algunes zones lluint edificis monumentals. És del tot curiosa la catedral dedicada a la Verge Peregrina per la seva forma gens corrent. Visitar aquesta ciutat en una jornada festiva, en motiu del Dia de Galícia, va representar gaudir-ne amb diferents actuacions musicals al carrer.

En aquesta ciutst em va cridar molt l’atenció el disseny de l’enllumenat. Ben diferent a la de la majoria de centres històrics.

Com podeu veure resulta un acabat molt modern fet amb alumini i vidre.

La forma d’aquest temple, dedicat a la Verge Peregrina, és del tot especial, gens vist.

Un conjunt d’edificis monumentals fan que un dels llocs més visitats tingui un aspecte molt reexit.

La localitat de Padrón es coneguda per dues coses: per que és el lloc on es cultiven uns pebrotets coneguts com “pimientos del Padrón”, que són molt famosos i apreciats, i perquè és la ciutat on va viure força temps i on va morir Rosalia de Castro.

Padrón lleix aquestes balconades que resulten molt boniques i que són típiques de Galícia.

Una aparador preparada per les Primeres Comunions que fa gràcia de veure perquè recorda altres temps. Per Catalunya no crec que en trobessim cap de semblant…

Casa i jardí de la famosa escriptora gallega Rosalia de Castro.

L’interior de la vivienda s’ha habilitat com a museu. Un espai presentat amb molt encert i interessant de visitar.

Zona de l’espai museístic.

Manoscrit de Rosalia de Castro.

Estava malalta de càner i va morir en aquesta habitació i en aquest llit a l’edat de 48 anys.

El seu fill que tenia molta traça pel dibuix va fer aquest retrat de la mare morta.

Aquestes samarretes amb el seu rostre estampat , que venen en aquest espai,  resulten vistoses i alegres. El record d’una important poetesa i novelista espanyola que va escriure tant en gallec com en castellà.