Amb aquest segon i darrer post trobareu un resum del primer i la resta de fotografies que falten pel final de la representació.

Recordem que la cantata L’Espill encantat és una adaptació del poemari Cuaderno de música (Valladolid, Miñón, 1983), de Jaume Ferran, escriptor cerverí i fill predilecte de Cervera.

Jaume Ferran va passar la major part de la seva vida a fora de Cervera, però mai va oblidar els seus orígens. Les seves obres estan plenes de referències a la seva ciutat natal, a la seva llum, els seus carrers i les seves vivències d’infantesa. Mai oblidaria les seves arrels, ben al contrari.

Aquest lligam amb els seus orígens és el que inspira la creació de l’Espill encantat. El personatge principal de la història serà un mag, que tot simbolitzant la figura del Jaume Ferran, es veurà immers en un trama d’aventures fantàstiques amb l’objectiu d’ajudar a recuperar els orígens d’un poble que, abocat en les noves tecnologies, està a punt d’oblidar definitivament les seves tradicions i històries, una ciutat on s’ha perdut la saviesa popular.

La música jugarà un paper cabdal en aquesta història, ja que justament l’única manera de salvar aquest poble serà recuperant una cançó màgica que caldrà interpretar abans que es faci fosc. La recerca dels instruments i les partitures tindrà lloc per la ciutat de Cervera, transformada en una ciutat màgica mitjançant la recreació d’alguns dels seus espais més emblemàtics.

– Des de un turó de la Segarra veuen la ciutat de Cervera, emmurallada.

Entren per la porta de PONENT

Arriben a una plaça porticada, entren a la casa del poble que es converteix en un gran palau. I troben els instruments de corda: el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix.

Alcen els ulls i veuen el gegant campanar que els dona els instruments de percussió: triangle, pandereta, la bateria i també el piano.

A la plaça del Fossar, la Fada els dona els instruments de vent: la flauta, el oboè i el clarinet.

A la casa del saber , la Deessa de la música els dona les partitures. Genial la representació de la casa del saber, o sigui la Universitat. Un cap-gros (el cuiner), fa de rei portant una corona com la que encimbella aquest magne edifici i, les trompetes que serveixen per escopir l’aigua quan plou, també hi queden molt ben representades.

La nena entrega les partitures.

 

 

I el miracle, de repent, es produeix. Tots els instruments s’uneixen en

una sola veu: violins, viola, violoncel i contrabaix; piano i percussió; flauta, oboè i

clarinets ens donen un sol so. són un de sol que parla per tots ells.

La cançó es titula “Ciutat en somnis” també del JaumeFerran.

Una cantada final fantàstica!!!!!

Un cop acabat l’espectacle, que es va fer curt, van sortir tots els que hi van participar a saludar.

El protagonista, Josep Ferrer, rep…

… a la nena, Anna Encuentra, que és qui li ha explicat el problema que tenia la ciutat i, ambos i la resta de gent, aplaudeixen

…als components de l’orquestra al director, Jordi Castellà.

Una obra fantàstica que a la majoria ens plauria tornar a veure.

L’actor, la nena, la responsable del text i el guió, Montse Pont, la professora de cant del conservatori, Núria Mas, el director i compositor, els responsables de la direcció artística, Marc Castellà i Xavi Hidalgo que també ha fet de narrador, amb els rams de flors amb que se’ls va obsequiar.

FELICITATS a totes o tots els que van fer possible aquest espectacle que va donar el tret de sortida al 9è Festival de Pasqua.