una mica de tot arreu

Cervera Capital de la Cultura Catalana. 9è Festival de Pasqua. L’espill encantat (1) (21)

Tot i que el Festival de Pasqua ja va per la novena edició i, no s’ha programat com una activitat de Cervera Capital de la Cultura Catalana, sí que s’anuncia en el diari de la capitalitat. L’acte inuaugural el podeu trobar doncs en aquest apartat dedicat a CCCC.

L’estrena va ser el dijous 11 d’abril en una representació dedicada als i les alumnes de les escoles de Cervera i la comarca.

Pel que fa a la resta de públic vam poder gaudir amb aquesta cantata de nova creació el divendres dia 12. Una obra feta per encàrrec i de producció pròpia del festival, per a cor infantil, solistes, narrador i conjunt instrumental.

Aquest post i el proper van dedicats a Jaume Ferran, fill i a la seva germana Ofelia. Ambos viuen als Estats Units però he rebut un comunicat de Jaume que em parla de que ha vist el post que explica la presentació de l’Antologia Poètica del seu pare i em consta que està atent per veure també el que el blog explicarà de l’Espill encantat.

Es basa en el Quadern de música de Jaume Ferran, escriptor cerverí i fill predilecte de la ciutat, i està escrita per Jordi Castellà (música) i Montse Pont (lletra i guió), ambdós també cerverins.

Grups corals, solistes, i orquestra de professors, del Conservatori de Cervera

Jordi Castellà, director i compositor

Núria Mas, directora grups corals

Montse Pont, lletra i guio

Marc Castellà i Xavier Hidalgo, direcció artística

Josep Ferrer, baix solista

Anna Encuentra, solista infantil

Montse Pont, que ha tingut cura del text i del guió enceta l’acte fent-ne la presentació.

Anna Encuentra que co-protagonitza l’obra.

L’ambient de l’escenari, en principi és una mica fosc, així ho requereix l’obra…

… i hi fa acte de presència la boira, tan cerverina ella.

Des de la platea i, baixant les escales, arriba Josep Ferrer que encarna la figura d’un mag i que ens recorda l’escriptor i poeta Jaume Ferran. Aquest mag vol ajudar a recuperar els orígens d’un poble que, abocat en les noves tecnologies,està a punt d’oblidar definitivament les seves tradicions i històries, una ciutat ons’ha perdut la saviesa popular.

Els que hem conegut a Jaume Ferran i ha estat un amic ens quedem bocabadats en veure com s’hi assembla!

La seva roba grandosa, la gabardina clara, el barret, les espardenyes…i el seu físic: dóna la impressió que Jaume Ferran ha tornat a Cervera!

El mag troba la nena i plegats entren a la ciutat per la porta de PONENT

La música jugarà un paper cabdal en aquesta història, ja que justament l’única manera de salvar aquest poble serà recuperant una cançó màgica que caldrà interpretar abans que es faci fosc. La recerca dels instruments i les partitures tindrà lloc per la ciutat de Cervera, transformada en una ciutat màgica mitjançant la recreació d’alguns dels seus espais més emblemàtics.

Arriben a una plaça porticada, entren a la casa del poble que es converteix en un gran palau. I troben els instruments de corda: el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix.

El musical va tirant endavant i les cançons són textos del poeta cerverí.

La manera de presentar els instruments de corda va ser molt original. Un element més per aplaudir en aquesta obra que tant va agradar a tothom.

(Aquesta fotografia és de Jordi Prat. Sempre agraïda per la seva generositat en cedir-ne pel blog)

Les escenes estan ambientades en diferents espais de la ciutat de Cervera. Els recusos emprats per escenificar-los mereixen un deu.

En aquesta imatge podeu veure com entra a l’escenari el gegant transparent, amb la figura de Roger de Fonollar, l’Estudiant, i amb la seva alçada fa de campanar de la ciutat.

Alcen els ulls i veuen el gegant campanar que els dona els instruments de percussió: triangle, pandereta, la bateria i també el piano

Les mènsules de la plaça Major es van representar amb tres blocs, que són els balcons, i amb una figura en cada balcó, quinze en total, que posen amb els gestos d’aquest rellevants elements patrimonials.

Els quatre cap-grossos, que ja tenen més de setanta anys, ballen junt amb el personatge disfressat de piano. Aquesta escena va deixar unes imatges plenes d’encant i del tot inoblidables. A la dreta podeu veure Jordi Castellà dirigint als músics.

En aquest ball s’hi afegeixen la nena i el poeta.

El triangle, la pandereta i la bateria els hi ha entregant el gegant campanar de Cervera.

Vista de l’escenari des d’un altre angle. El Gran Teatre disposa d’un espai impressionant pel que fa a l’esmentat escenari cosa que possibilita que tot el que s’hi representa llueixi el doble.

(Les dues properes fotografies són de Jordi Prat). Aquí podeu veure bé la ciutat emmurallada i el turó des d¡on es veu tot.

Alguns músics del Conservatori Municipal van tenir cura de la música en directe.

El proper post seguirà informant sobre aquest esdeveniment.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: