Seguim fent el recorregut que hem  encetat en el post anterior. Dins de la programació de Diàlegs 2, basat en la mirada col·lectiva sobre l’element patrimonial tan important i característic de Cervera com són les mènsules dels balcons de la Paeria, ens trobem en un altre altar lateral de Sant Domènec amb l’obra:

ELOHIM- _ ELENA LUCIO

Els caps de cranis allargats han estat trobats en diferents llocs i països al llarg del darrer segle, des de Mesoamèrica a egipte,passant per Romania, el mar Caspi i fins i tot a l’Antàrtida.

Aquesta obra representa d’una manera molt conceptual la imatge dels qui sap si primers pobladors de la terra, els Elohim o deus hebreus, abans que succeís el diluvi universal.

DEVENIR _  ÀNGELA GARCIA

Aquesta obra simbolitza, en el seu pla arquitectònic, la verticalitat. L’ascens progressiu implica recorregut. Les mènsules suporten un pes en l’espai intermedi. Els seus cicles no són humans. No percebem els seus microscopis canvis. Però també estan atrapades en el cicle de la transformació de la matèria.

EMPRESONATS _ AGNÉS PLA

La presó que realment ens empresona és la que es forja dins nosaltres mateixos. La que ens consumeix ens paralitza.

La seva ànima ha sucumbit. Es rendeix a la vida. La vida que no pot prendre. Abandonat de tota esperança, ja no busca, ja no crida.

SOM CAPS _  MANESCAL

Aquestes obres de fusta són per Manescal un retorn als caps romans intercanviables que de petit veia tot sovint al Museu Romà de Barcelona, al Quattrocento, a les talles postimpressionistes de Gauguin…

Tenint present aquesta barreja estilística, s’ha submergit en l’esperit de les mènsules de Cervera.

DEVENIR _ ÀNGELA GARCIA

Els personatges de les mènsules, que fan referència al mercat, als sentits i a la presó, sota una mirada simbòlica podríem dir que representen els humans obsessionats per aconseguir els seus desitjos, que els arrosseguen vers una situació d’infelicitat…

El gronxador com a objecte dels que realment anhelen la seva pròpia llibertat.

GEOMETRIA DE LES MÈNSULES _ ROSER SÀRRIES

Una columna a l’infinit per homenatjar les mènsules de Cervera. Una geometria sagrada per referenciar el pas del temps. Un moviment helicoidal per traslladar-nos per la història de la ciutat. Aquesta geometria ens porta a les QUINZE mènsules de la plaça, en grups de CINC, a cascun dels TRES balcons de la façana de la Paeria.

PAS DE TEMPS _ CARLES GUTIÉRREZ

L’espectador i una nova mènsula es troben. Al mirar-la veiem moments, que bé poden ser de la mènsula o de l’espectador. Naveguem en els records i deixem passar el temps. Som merament espectadors?. Micromapping. Fabricació digital. Projeccions amb motius abstractes, històrics, socials i naturals.

PETRINOFOS _ JOAN PORREDON

Joc. Diàleg. Interacció. Intercanvi. descobriment. Detalls. Llum. Sorra. Pedra. Joc.

Diàleg sensorial amb les mènsules.

Van ser molts i moltes les persones que assistiren a aquest acte. En acabar es serví a tothom que en volia una copa de cava.

La il·luminació de l’espai està molt ben aconseguida. A les parets grups de focus tiren la llum enlare i, per mitjà d’uns atractius suports metàl·lics, més focus il·luminen la part baixa del recinte. Com he comentat abans el conjunt feia molt goig.

Cal dir que pel que fa a algunes de les obres el visitant no acaba de veure el lligam que tenen amb les mènsules, en canvi d’altres, queda ben evident. Al costat de cada instal·lació hi ha un rètol on es pot llegir el simbolisme de l’obra i una petita biografia de l’artista.