Visitar les exposicions que es poden veure al Palau Robert acostuma a ser un plaer per la seva qualitat, varietat i bona presentació.

L’exposició “Creadors de consciència” vol retre homenatge a professionals de la càmera de l’Estat espanyol que arrisquen la seva vida en conflictes bèl·lics, desastres naturals o règims autàrquics. La mostra presenta escenes úniques que conviden a la reflexió sobre situacions que connectaran amb la consciència col·lectiva del visitant. Ho fa a través del treball de 40 fotoperiodistes, alguns amb una llarga trajectòria, com és el cas de Gervasio Sánchez, Kim Manresa, Sergi Cámara o Clemente Bernad i d’altres més joves, com ara Javier Corso, Manu Brabo, Samuel Aranda, Bernat Armangué o  Lurdes Basolí.

En el cas d’aquesta exposició, més que un plaer, per la cruesa de les imatges que es mostren, és un rebre una impressió que costa d’esborrar. Imatges, la majoria d’elles terribles, impacten l’espectador. Són fotografies fetes en diferents països.

Vestibul i escalinata que porta a l’espai expositiu del primer pis.

Una dramàtica imagte anuncia l’exposició.

Diferents racons de l’espai. Com podeu veure, les imatges dels 40 periodistes queden separades per un cartell subjectat a la paret on s‘explica cadascuna de les fotografies. A la part superior s’hi pot veure, en blanc, el nom dels autors i autores.

Malaties amb alt rics de contagi.

Cara destrossada per l’àcid.

Plorant la mort d’un jove.

Darrer embolcall.

Treball inhumà.

Densitat de població.

Refugiats.

Contrast.

Refugiats.

Massa humana.

Una bona corona que no falti.

Mare i fill.

Ablació amb perill d’infecció.

Infants albins jugant. Sovint se’ls rebutja.

Desolació.

Desesperació.

A la sortida de l’exposició es podia veure els carnets professionals de cadascun dels i de les periodistes responsables de la gran quantitat de fotografies impactants de les que en aquest post n’heu pogut veure unes poques.