Seguim el recorregut d’aquesta vasta exposició dedicada a Tolouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre, iniciat en el post anterior.

Aquesta part de l’exposició transcorre per unes parets entapissades d’un bonic color granatós a semblança dels cabarets de l’època. Del sostre hi pengen làmpades que semblen de cristall i s’escolta l’alegre música del can-can. Un ambient que et transporta en aquests locals del Paris de l’època.

Llegiu aquest text que informa d’aquests espais. Cal recordar la importància dels cafès concert amb un escenari pels actors i una sala o un jardí d’estiu preparats per encabir-hi molta gent.

El conegut com Moulin de la Galette era sovintejat per la classe treballadora, mentre que el Moulin Rouge estava orientat a un públic més adinerat. Tant homes com dones tenien que pagar una entrada caríssima per veure els vistosos balls del cancan.

Diferents cartells i quadres que s’exhibeixen en aquest ambient que reflexen l’esperit de l’època. L’invenció d’un sistema d’impressió fotomecànica de va revolucionar la indústria editorial. Els cartells podien arribar a molta gent pel seu cost. Res a veure amb el d’una pintura.

 

Ambients quotidians de l’època, sofisticats i luxosos, queden pintats pel gaudi de les futures generacions.

Les magnífiques pintures d’aquesta sala informen, entre altres coses, de com anaven vestides les dones de l’època.

Un altre ambient, en aquest cas amb parets pintades de blau.

Una explicació sobre el Petit Chat Noir, que tan famós va ser en el seu temps

Aquest espai, molt ben aconseguit, estava destinat a jocs lúdics vinculats amb la mostra.