A finals de gener és del tot recomanable anar a visitar Santa Agnès de Corona. Passejar pels voltants d’aquest petit nucli, que com molts poblets d’Eivissa té la població diseminada pel camp, és tot un plaer per gaudir amb la florida dels ametllers.

Anant-hi a mig febrer i havent bufat vents forts el resultat és que la majoria de pètals de les flors encatifaven el terra i,molts dels arbres, ja estaven despullats del seu vestit blanc o rosat.

De totes maneres sempre és un plaer donar un tomb per aquest lloc i tenir la sort de trobar l’església oberta per poder-hi fer una ullada. Simplicitat, senzillesa, minimalisme…són trets caractrístics de l‘arquitectura eiveissenca que també es fan extensius a les seves esglésies. I el blanc sempre n’és el protagonista com podeu veure en aquestes fotografies de l’exterior i interior de l’església de Santa Agnès de Corona.

Molt curiosa la pica de batejar. D’una simplicitat total queda amagada al ulls quan la tapa resta tancada. Unes estovalles de lli amb randes són l’únic ornament.

Altars laterals.

En algun lloc arrecerat encara es pot captar la bellesa de l’ametller florit.

Una altra de les esglésies que es troben a la zona nord de l’illa: la de Sant Joan de Labritja. Una altra mostra de l’arquitectura local amb el blanc com a color dominant i línies pures i netes en el seu disseny.

El mar sempre present en l’illa blanca. En aquest cas es tracta de l’última cala que és troba, per la part de l’est, al nord. És la cala de Sant Vicenç i està envoltada de molts edificis turístics, cosa que la fa diferent a la majoria de les cales eiveissenques en les que només s’hi troba com a molt un restaurant o un baret.

Cala Boix. Al fons es veu el perfil de l’illa de Togomago que és de propietat privada.