En l’anterior post dedicat a l’exposició de Jaume Plensa al MACBA ens havíem quedat en l’instal·lació duta a terme a l’exterior del recinte que porta per nom: The Heart of Trees i The Heart of Rivers. S’enceta aquest amb unes fotografies de les figures humanes que formen part del muntatge.

En una sala s’hi troba aquest interessant audiovisual en el que es veu l’artista explicant vivències que giren al voltant de la seva obra.

També s’hi veuen instal·lacions fetes per Plensa en diferents ciutats del món. Com aquesta font que es troba a Xicago i que puc donar fe de que resulta impactant ja que l’he vist les dues vegades que he visitat aquesta magnífica ciutat.

Plensa va exposar a la Bienal de Venècia i ho va fer a l’església de San Giorgio Maggiore. Resulta impressionant el cap d’un infant de grans proporcions que destacava entre altres peces que també hi va exposar.

Tanca l’exposició la presentació d’aquests caps, tallats en fusta fosca, que provoquen un bon impacte visual. Amb el nom de Silenci l’artista reviindica un espai on no calgui parlar.Les obres expressen una gran serenitat i conviden a l’espectado a asserenar-se. És un equilibri que troba en la calma el seu entorn natural.

Quan aneu a Barcelona feu un tomb pel Palau de la Música. No fa massa temps que s’hi troba una magnífica escultura d’aquest artista. Una peça que s’assembla a les d’aquestes darreres imatges que heu vist i que juga amb els efectes visuals pel que fa als volums. No us la perdeu que és del tot especial i dóna un contrapunt de modernitat a la façana modernista del Palau.