Jaume Plensa és l’artista català viu més universal. Nasquè l’any 1955 i és troba totalment actiu. L’exposició de la seva obra, que es pot visitar al MACBA, a Barcelona, resulta fantàstica alhora que sorprenent. Proposa un recorregut per tres decàdes del seu treball en el que es formulen nombroses qüestions des de la vessant de la condició humana: la memòria, les emocions, la raó…

Amb una pluralitat de materials-del metall al vidre, de la fusta a l’aigua- Plensa crea formes que alternen rotunditat i lleugeresa.

El tema del so resulta molt important en aquesta mostra ja que acompanya tot el recorregut.

El MCBA.

Molt encertada l’inici de l’exposició en trobar-se el visitant amb uns grans murals en els que hi ha fotografiat l’estudi de Jaume Plensa.

Firence II és l’obra que inicia el recorregut de l’exposició donant a entendre que la escultura és la millor forma de plantejar preguntes.

Memòries Jumelles és una obra composta per dotze puntals de ferro tibats entre dues parets enfrontades. Se sosté per tensió, per la força de la mateixa escultura.

Impressionant i visualment molt atractiva és aquesta immensa forma esfèrica treballada amb connotacions musicals que porta per nom Autorretrat amb música.

Resulta espectacular la cortina referencial a l’humà que porta per nom Glückauf? i que està feta amb el text literal de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per les Nacions Unides l’any 1948.

Vista d’una part de la sala.

Islands III constitueix un bon compendi dels seus referents personals, com aquestes ampolles de vidre tancades i ficades dins d’uns prismes de resina que semblen conservar de manera molt segura les essències concentrades.

Un altre dels treballs de Plensa que trasmet lleugeresa i equilibri tot i que el material emprat sigue pesat.

Colpejar amb el mall aquests estris presentats amb el nom de Matter-Spirit és una expriència fantàstica. Si el cop és una mica fort el soroll que provoca resulta eixordador.

The Heart of Trees i The Heart of Rivers es troben al pati d’escultures. És un reflexe de la manera habitual de treballar l’artista que sempre ha alternat l’ús d’espais exteriors i interiors.