El cementiri de Cervera ha anat evolucionant amb el temps tot i transformant-se– en un espai acollidor i agradable per passejar i recordar els que ja no estan entre nosaltres.

La zona dedicada a la Memòria Històrica n’és una mostra. I els familiars dels que hi tenen alguna persona n’estan ben agraïts. En fer les fotografies em vaig trobar amb una família que venien a recordar el pare i avi. Un parell de ram de flors van ser dipositats en l’espai que queda marcat per la tanca.

Al llistat que hi ha en aquest Espai de Memòria posa, s’hi troba per ordre alfabètic, tots els noms dels que es recorden en aquesta zona del cementiri.

Es tractava dels familiars de Salvador Pocurull i Pocurull que, com podeu veure, es troba al llistat. Un cop identificat ja es pot fer la recerca de la seva fitxa que està en un petit contenedor adjunt.

Aquí es pot veure bé la fitxa i les dades que s’hi troben escrites. Està lligada amb un enginyós procediment de manera que, es pot treure fins a aquesta alçada. Molt adient per evitar desperfectes.

La família, després, traslladà el dos rams, que havia deixat en un extrem, donant-los-hi més visibilitat al centre d’aquest emotiu espai.

La emotiva novetat d’aquest any va ser la inauguració de l’espai que s’ha dedicat als fills morts durant l’embaràs, que són unes pèrdues invisibles, que per els pares no ho són.

Els neonats que moren durant els mesos de gestació, en molts casos, no poden ser enterrats. Aquest espai, anomenat Empremptes s’ha impulsat a través de l‘Associació Servei de Suport al Dol de Ponent.

A l’olivera que presideix aquest racó, els interessats hi pengen estrelles pels nadons que no han nascut.

Llegiu el text que és molt adient.

Detall d’una de les estrelles.

Un parell de roses blanques pel record.

El cementiri, molt ben ajardinat, llueix per totes bandes diferents classes de flors, com podeu veure en aquestes properes imatges.

En general, l’atapeïment floral, es desborda.

Els rams de flors, tan naturals com artificials, d’aquestes més, omplen les parets al llarg i ample.

Sempre hi ha algú que prioritza la contenció deixant imatges en les que el minimalisme n’és el protagonista.

Ja fa uns quants anys que els professors i alumnes del Conservatori interpreten diferents peces musicals, cosa que magnifica encara més tota la completa programació que es fa per celebrar aquesta jornada de record pels que ja no hi són.