Aquest tret tan especial que té Guadix pel que fa als habitatges dins les coves li ha donat un nom arreu. Va ser la pobresa la que va empènyer a la gent a excavar la roca i fer-se a l’interior de la muntanya el lloc per viure. Aquesta decisió els hi va donar una millor qualitat de vida pel que fa a les temperatures. En un lloc on, a l’estiu, la calor es fa insuportable i, el fred, a l’hivern, deunidó com apreta, dins les coves la temperatura sempre es manté estable entre el 18 i vint graus. tot un luxe.

Són coves amb un aire troglodita que els seus primers habitants van fer tot i excavant amb un pics l’interior de la muntanya. Les marques d’aquest estri es veuen perfectament per les parets i sostres.

L’interior de la cova que veureu en les properes imatges funciona com a espai museístic per de que tota la gent que la visiti vegi com era la vida en aquests habitacles.

Inicialment les parets de les vivendes eren com aquesta que es veu aquí: la paret de la muntanya és la que feia d’embà a les diferents estances.

Des de ja fa uns quants anys aquestes parets que resultaven tan rústegues s’emblanquinen, cosa que dóna un aire polit i endreçat al conjunt. Una habitació amb ornaments i un moble destinat a la neteja personal.

El llit amb el seu parament.

A la mateixa habitació una fotografia de Juan Carlos i Sofia en una visita que van fer a aquest lloc. Un rei desprestigiat que ha portat una vida que no li pertocava pel càrrec que ocupava i una reina que ha aguantat l’inaguantable. Un exemple nefast!

La cuina amb el foc que té una sortida del fum cap a l’exterior. Són les xemeneies que donen personalitat pròpia a aquest paisatge i que semblen sortides del terra. De fet tenen l’inici ben soterrat.

Un espai rascat a la paret i tancat amb una porta que es feia servir com a nevera.

Un aparell de radio. Imprescindible pe passar l’estona amb algun entreteniment.

La menjadora on els animals hi trobaven el seu aliment.

Més endavant en aquest spai s’hi guardava la moto que havia de passar pel menjador ja que estava al fons de l’habitatge, com abans ho havien fet els animals de treball.

Les dones tenien cura de la roba de la família i una màquina de cosir era benvinguda.

Aquestes dues xemeneies són les de la cova que heu vist: una és la de cuina per treure el fum i l’altra funciona per proporcionar aire a la gent que hi viuen.

Actualment aquests habitatges tenen una part més o menys gran construida fóra de l’espai excavat a la muntanya.

Un lloc curiós recomanable de visitar per la seva manera de superar les adversitats i fer-se amb una vivenda climatitzada.