Amb aquest post dóno per tancada tota la informació que el blog ha fet sobre la festa de l’Aquelarre. Se n’editarà un altre sobre la Fira del Gran Boc i algunes curiositats però, ja sense imatges del fotògraf Jordi Prat, a qui torno a agrair, una vegada més, la seva generositat per haver-me cedit quasi totes les fotografies que heu vist. Sense la seva aportació hauria estat impossible oferir-vos la seqüenciació de l’edició número 41 de l’Aquelarre.
La tercera i darrera part d’aquest espectacle és la coneguda com l’Escorreguda del mascle Cabró i el Foqueral.
Tots els elements que han sortit abans tornen a fer acte de presencia en aquesta gran plaça de cal Racó. En aquestes dues imatges podeu veure una espècie de peix que s’assembla a una balena per la forma de la seva boca.
Seguint amb la sensació de que l’escena es produeix en les profonditats marines, el blau continua sent el color protagonista.
Un altre element de l’espectacle en el que hi destaca un globus lumínic.
Envoltat de peixos que van nedant al seu voltant.
Els músics, recordeu que un dels valors destacats de l’espectacle va ser la música en directe, segueixen instal:lats en aquest magnífic espai situat en un lloc elevat i molt visible des de tot arreu.
Fa la seva entrada el Mascle Cabró enlairat per damunt tothom i, cavalcant damunt el cap del drac.
Va travessant dins l’aigua amb un recorregut que el porta arreu la plaça.
Davant l’espai habilitat pels músics.
Les bèsties marines i els adorables cavallets de mar segueixen movent-se emmig de les aigües.
El Mascle Cabró sobrevolant la multitud.
I saludant amb la fosca volta del cel al seu darrera.
L’Escorreguda sempre dóna imatges espectaculars.
En acabar, el Mascle Cabró es retira i comença el Foqueral. Aquest espectacle de foc és un dels més potents que és fan al país i, enguany encara ho ha sigut més. (En el proper post s’explicarà)
La percusió, des de l’escenari, acompanya els diables en una festival de foc, llum i soroll. És impressionant, especialment quan, ja al final, treuen la maça gegantina que deixa bocabadat a qui no l’ha vist mai.