Estem en ple territori de l’ètnia sami. La zona més septrentional del món és aquí. De fet, poc abans d’arribar a Cap Nord, es passa per l’antiga tenda on vivia l’anomenat “últim sami”. Al costat, s’hi veu l’habitatge on viu actualment i que no hi té res a veure.

Aquestes antigues imatges ens donen fe de com vivien els membres d’aquesta comunitat. Ara ja són història.

El poble sami s’ha dedicat a la caça, la pesca i la ramaderia amb rens.

Alguns, avui en dia treballen encara amb el seu animal més apreciat, el ren. Però cal dir que la ramaderia orientada als rens s’ha reduit molt.

La seva vestimenta, tan plena de color, contrasta amb el paisatge gèlid d’aquestes terres.

A mesura que s’apropa el destí esperat és té esment de s’arriba al punt màgic d’un dels viatges més interessants que es poden fer a Europa.

Aquesta illa, que s’hi troba de pas, és “l’Illa dels ocells”. Un bon lloc per anar-hi en un trajecte curt de vaixell i contemplar milers d’aus.

Els rens segueixen el seu camí transitant per les carreteres. Observeu el seu cos com que es veu com tacat degut a la pèrdua de pèl.

Ja queda poc per arribar al lloc mític: Cap Nord, que ja es veu al fons. S’hi pot veure bé el corn que hi surt de l’acantilat. Aquest acantilat marca la fi del món. És una paret d’uns 300 metres que cau en picat fins el mar.

S’arriba a aquesta punta, transitant per territoris desèrtics, abans d’arribar al mar i, després, ja no hi ha res més. només aigua.

L’any 1664 hi va arribar el primer turista. Des d’aleshores són incomptables les persones que s’han desplaçat, des de tot tl món, al punt més septentrional d’Eropa per gaudir amb aquesta experiència.

Aquests territoris estan situats a l‘illa Megeroya, situada al punt més al nord del continent europeu.

Inconfundible aquesta esfera, tant fotografiada, que marca l’extrem septentrional del continent.

Els visitants volen immortalitzar aquest moment i tothom desitja la fotografia amb la mítica esfera.

Aquí podeu veure la barana que tanca l’espai i que fa de balconada cap a l’horitzó.

El somni de tothom que arriba a Cap Nord en aquestes dates es poder veure el sol de mitja nit. Pocs són els privilegiats que en poden gaudir ja que, en aquesta zona, les nuvolades sovint impedeixen veure com el sol arriba a l’horitzao i torna a remuntar, sense amagar-se.

En alguns moments es té l’esperaça , veient els rajos ataronjats que surten dels núvols, que hi haurà premi.

Un premi que, finalment no es fa realitat. Cal dir que més endavant i, en altres indrets, es va poder gaudir plenament d’aquest sol de mitjanit degut a les temperatures ideals que hi havia.

Aquesta edificació circular funciona com a restaurant. Resulta ideal poder-hi sopar tot i veient el Cap Nord al davant, a recer del vent i del fred que aquí sí que en fa.

Pots gaudir amb el diploma acreditatiu que dóna fe que has arribat a la fi del món!

Hi ha tot un complexe interior amb moltes coses per veure i gaudir. Una d’elles és la possibilitat d’enviar postals que arribaran al seu destí amb el segell d’aquest lloc tan especial.

A l’interior de la terra i al cor subterrani de Cap Nord es pot gaudir amb diferents possibilitats: un espectacle de so i llum, un audiovisual espectacular, un petit museu de la història d’aquest indret, de botigues per comprar records…

Estem en territori sami. El senyal amb els colors de la seva bandera ho indica sense cap dubte.

I assenyala la fi del món!!!!

Aquestes imatges manllevades us donen fe de que hi ha dies que el cel exhibeix una explossió de colors meravellosa. Sort qui en pot gaudir!!!!