Aquest any el clássic concert sota el tunel celebra un aniversari rellevant. 10 anys de música en aquest espai atípic són per celebrar-ho!

No estem en una situació de normalitat amb presos polítics i exiliats a casa nostra. Un gran llaç de color groc penjat a l’entrada del recinte, ens recordava la solidaritat envers la gent empresonada i exiliada.

Al darrere, s’hi podia llegir el missatge que tots desitgem sigui ben aviat una realitat.

A dins el recinte s’hi trobava un punt de recapte per ser solidàris amb tots ells i elles i, més en aquest moment, que un jutge inclement els vol extorsionar encara més.

El color groc seguia marcant el record pels absents i els rams que decoraven el taulell eren de ginesta igual que els que lluïen damunt les taules.

Per aquesta edició s’ha apostat en publicitar que, a partir de les 8 del vespre, hi hauria la possibilitat de sopar al recinte abans de l’audició del concert. Sembla que ha estat una iniciativa exitosa ja que, personalment, també hi volia fer aquest àpat però, en arribar a quarts de deu, ja vaig trobar les existències quasi bé exhaurides.

L’escenari contemplava, des del fons, la llargada d’aquest espai tan especial que es trobava ple de gent. Van ser molt pocs els seients que van quedar buits, per tant cal dir que l’èxit d’assistència va ser molt important.

Es comptà amb la presència d’un gran compositor, Albert Guinovart, que inicià l’acte en solitari interpretant una peça al piano. El concert, programat totalment amb peces de Guinovart resultà divers, eclèctic, interessant i entretingut ja que aquest compositor és conegut per haver posat música als més famosos musicals catalans.

En acabar l’actuació de Guinovart en solitari, els components de la Coral Ginesta de Cervera i del Pax Cor de Cambra de Sabadell es van posicionar a l’escenari per tal d’encetar el concert. Gemma Gusi, membre de la Coral Ginesta, adreçà unes paraules al públic fent esment d’aquest desè aniversari, donant les gràcies a tots i totes els que l’han fet possible i remarcant que, en aquesta celebració, estrenaven vestuari.

Un cop acabada la presentació entraren a escena Marta Mathéu, soprano i Toni Viñals, tenor, acompanyats de Xavier Puig director de la Coral Ginesta.

Cal esmentar el responsable de tocar l’orgue que fou Marc Castellà i Ramon Torramilans que tingué cura de la percursió.

La primera part del concert es dedicà a la interpretació del Te deum d’Albert Guinovart. Un text sacre, escrit primer per a veus blanques i, després, adaptat per a doble cor mixt i solistes.

La mitja part, molt breu, va donar pas a un recorregut per diversos musicals musicats per Guinovart, especialment Mar i Cel, que és el més conegut. Les peces que es van poder escoltar van ser: Del musical “Gaudí”, He somiat, Chercher l’amour i Requiem. Del musical “Paradís”, Tu sí que sí i de l’exitós “Mar i Cel”, Perquè he plorat, Al sud del Paral·lel i la més coneguda, que tancà el concert, Himne dels pirates.

Guinovart acompanyà, al piano, aquesta segona part.

Es van sentir forts aplaudiments en acabar i el públic, dempeus, demostrava la seva satisfacció davant d’aquesta celebració de deu anys que va ser molt lluïda.

Tothom damunt el seient tenia un rètol demanant la llibertat dels presos polítics. Aquest va ser el moment d’agafar-lo i mostrar-lo com a rebuig dels seu empresonament i exili per tal de revindicar una justícia que des de fa tant temps els hi està sent negada.

Una imatge d’impacte, acompanyada del Cant dels Segadors, que tots desitgem que no hagim de tornar a veure més.

Cal felicitar a la Coral Ginesta i al seu director, Xavier Puig, que n’és l’ànima, pel llistó tan alt que han posat pel que fa a aquests concerts al tunel que ens acompanyen, des de fa deu anys, al voltant del solstici d’estiu.